Avui en la secció oficial de llargmetratges ens trobem davant de dues incursions en el món juvenil i adolescent. Les dues propostes d’avui tenen com a protagonistes joves que busquen sentit al seu moment vital. “Ali” del director Paco R.Baños, i “Els nens salvatges”, una proposta cuinada a Catalunya de Patricia Ferreira.
“Ali” és una noia de divuit anys que treballa en un supermercat, sense gaires preocupacions i amb un sou a final de mes. Ali (Nadia de Santiago) viu en un món creat per ella, una mena de cuirassa que la manté segura i aïllada de l’entorn. A més, té cura de la seva mare (Verónica Forqué) que sempre ha tingut una vida amorosa inestable. Aviat ha d’enfrontar-se al fet d’haver de madurar i convertir-se en Alicia, en el context del descobriment de l’amor.
Es tracta de la primera pel•lícula del realitzador Paco R. Baños, que explica que és una història fresca, precisant que es tractava de ser a estones insolent i a estones emocional. Baños també indica que volia explicar en la història que “les relacions són absurdes, complexes, fins el punt que Ali no s’atreveix a enamorar-se i la mare és enamoradissa de per si”. Justament, el guió juga amb aquesta inversió de la relació mare-filla. El director explica: “els nens volen ser grans, els adults es comporten com a nens i els adolescents estan a mig camí entre un costat i l’altre”.
Per a la protagonista Nadia de Santiago, el paper ha estat un repte, i per a desenvolupar el personatge comenta que tenia clar que havia de ser un procés d’aprenentatge per a Ali, s’havia de treure la màscara protectora i donar-se una oportunitat a ella mateixa. Veronica Forqué remarca que el personatge de la mare era “molt complicat i a la vegada humà i vulnerable”. Una proposta més que trepitja fort des del sud, en aquesta secció oficial, amb molt bona acceptació en el passi de premsa per aquesta cinta independent amb regust a conte.
I després, l’anècdota del Festival ( pel moment). Durant la projecció d’ “Els nens salvatges“, s’ha hagut de suspendre quan només quedaven uns 20 minuts de metratge, per un problema en el so de l’original que sembla que no estava ben sincronitzat. La premsa ha abandonat la sala mentre els productors anaven a buscar a l’hotel un DVD. La projecció s’ha reprès una hora i mitja després amb només la meitat de la premsa present i amb una qualitat inferior. No obstant, quan l’equip de la pel•lícula ha aparegut, per realitzar la roda de premsa després de la projecció, han estat aplaudits pels assistents.
“Els nens salvatges” és el darrer treball de la realitzadora Patricia Ferreira, i explica la història de tres adolescents (interpretats per Marina Comas, Àlex Monner i Albert Baró) en conflicte amb les seves respectives famílies. El seu aïllament emocional, portat a l’extrem, tindrà conseqüències inesperades. La cinta ha agradat, pel seu retrat de la família, els adolescents i l’educació. Bones actuacions i una molt correcta direcció.
Finalment, en la secció Zonazine, una pel•lícula que parla de la crisi, autofinançada per la pròpia directora: “Esperando Septiembre” de Tina Olivares. Un treball molt fresc, amb Fele Martínez i Natalia Erice com a protagonistes. Es tracta d’una noia que troba una bossa amb vint milions de les antigues pessetes en bitllets, i ho explica a quatre amics seus. ¿Com guardar un secret a varies bandes i què fer amb els diners?
Un guió que segons la realitzadora, s’ha anat creant en el set de rodatge. Hi havia unes idees generals i amb les aportacions dels actors i de la pròpia directora, es va anar creant el projecte. Inclús amb improvisacions per crear sensació de quelcom més directe i proper. Una lliçó d’il•lusió com a matèria prima per a fabricar un producte.
Envía una resposta