En el quart dia de projeccions, la quinzena edició del Festival de Cine Español de Málaga es desperta amb un film de Pedro Pérez – Rosado, seguit de l’opera prima de Paco León. Els Cines Albéniz conviden a “Cecilia y Juan” de la mostra ZonaZine per concloure el dia.
“Wilaya” explica el retrobament de dues germanes envoltades en un campament de refugiats al Sàhara. Fatimetu (Nadhira Mohamed, que fa deu anys que és resident a Espanya) mostra la necessitat de l’amor proper en l’entorn familiar, mentre Hayat, personatge en mans de Memona Mohamed, és exemple de constant superació.
“Ojalà llegue primavera a los campamentos”. D’aquesta manera el director afirmava la urgència de fer referències i tenir en consideració l’escenari del Sàhara. Era l’assignatura pendent tant en el món del cinema com en la realitat sociopolítica actual. El seu ideal, que resideix en la ment del també guionista, seria poder mostrar els saharians lliures, i així deslliurar-se dels camps de refugiats.
La imatge del llarg transmet curosament el poble saharià, que molts obvien tot i tenir una proximitat geogràfica important. M. Mohamed ho confirma: “es una ventana para escuchar la voz del pueblo que muchos no quieren oir”. Per l’altra banda, la força de la protagonista és aconseguida pel fet que es senti “orgullosa de ser mujer del Sáhara, debido a la libertad dada en los campamentos”.
Carmina Barrios, la veritat i realitat per excel·lència. I tot, amb molt d’humor. Darrera la càmera, P. León es posiciona com a director i guionista de “Carmina o revienta“. El film és un homenatge a la seva mare, però característic en el format: poc comú però extremadament atractiu. La narració hi és molt present en boca de C. Barrios, combinada amb les escenes que la protagonista va recordant – tots els fets pertinents a la vida de Carmina. Comparteix pantalla amb la seva filla Maria León, també filla a la ficció tan realista. L’actor León i la seva germana coincideixen a l’hora de sentir-se acomplexats davant de la nova estrella andalusa. “Cuando se solemniza la profesión, luego cuesta volver a la esencia inicial de uno mismo”, paraules del director-guionista-actor, el qual continua pensant que ell és actor ja que no té intencions de començar una carrera en aquesta trajectòria.
La grassor, el marit, la vida i la mort són els diferents llocs per on l’actriu principal viatjarà, paral·lel a la història de fil conductor que es basa en el robatori de jamones del bar del qual n’és propietària.
Era tot un repte de personatge, qui ha estat defensat de forma extrema a través de poesia i filosofia, a més de poder ser gaudit dins d’aquella que s’hi encara dient “a mi no me daba miedo nada”. Cap familiar es va negar a participar, per tant en aquest sentit la pel·lícula va tenir ajuda per tots costats en un entorn d’allò més agradable.
“La mirada sueca” de l’actor sevillà – ara també director – van portar-lo per un camí d’allò més sorprenent. Un tema tractat amb un tacte humà esplèndid que ocasionà una gran ovació a la sala del Teatro Cervantes. Tothom va plorar de riure. Tothom es va aixecar aplaudint de forma efusiva davant d’un llargmetratge que trenca els esquemes espanyols tot i pertànyer a l’Andalusia més profunda. Una llampant proposta per ser candidata a emportar-se el premi a Màlaga.
El desenllaç d’aquesta diada és el visionat en l’apartat ZonaZine de “Cecilia y Juan”, protagonistes d’una renovació de la comèdia romàntica clàssica en mans d’Alberto Córdoba. “Són personajes mur pegados a la actualidad”, igualment comenta que anteriors produccions com Vacaciones en Roma o bé Lost in Translation l’hi ha servit de mirall.
Envía una resposta