La segona jornada del festival s’inicia a les nou d’un diumenge on els carrers s’omplen únicament de la densitat dels rajos del sol matiner andaluz. És Màlaga. La ciutat dorm mentre s’apaguen els llums a la sala del Cervantes, i així, s’inicia la projecció del film “A Puerta Fría” del català Xavi Puebla. En el transcurs del dia apareixeran una segona producció firmada per Imanol Uribe, “Miel de Naranjas”, la presentació d’Elena Anaya honorada amb Premio Málaga ‘Sur’ i finalment la primera selecció de noranta minuts de curtmetratges oficials a concurs.
Després del desplegament de mitjans del dia anterior, comencem amb una molt grata sorpresa, i segons el nostre parer, una de les més fermes candidates a guanyar. “A Puerta Fría” és el tercer llargmetratge de ficció del director Xavi Puebla, després del guardonat “Bienvenido a Farewell – Goodman” (2008). El film explica com Salva (immens Antonio Dechent), que havia estat comercial estrella d’una empresa de tecnologia d’imatge, veu com el seu món laboral s’esfondra en el context d’una fira del sector. Ja res és com abans, i si no aconsegueix una gran venda aquests dies, serà el seu final laboral. És un homenatge als venedors, a l’ofici artesanal, per necessitat i vocació.
Com va dir el protagonista a la roda de premsa “una lluita de l’albarà contra l’iPad”. Una pel•lícula rodona, molt ben cosida a molts nivells. Actoralment, Dechent transmet final de cicle, el comercial decadent i castigat després d’haver-ho donat tot per l’empresa. La resta de l’elenc actoral (María Valverde, Nick Nolte, J.L. García Pérez, Héctor Colomer, etc.) també molt ben treballat. El càsting acurat i l’aportació creativa dels actors durant el rodatge han fet possible el gran resultat. Puebla es reafirma “el que més m’interessa en cine són els actors”. La fotografia és molt bella, aconsegueix que es respiri un aire a moqueta caducada imprescindible per a entrar en la història. La direcció d’actors i un bon guió també contribueixen a que sigui una pel•lícula, que tot i no ser massa comercial, té un gran potencial que caldria explotar.
Per la seva banda, Imanol Uribe ens presenta una esperada “Miel de Naranjas” que ens porta a la post guerra espanyola on es desenvolupa una història d’amor entre Enrique i Carmen. Enrique realitza el servei militar a les ordres d’un jutge (Elejalde), tiet de Carmen. La parella es veurà involucrada en arriscades accions polítiques i humanes que posaran en perill la seva vida. Esperada però no per aquesta raó ben realitzada. Té un cast envejable per a qualsevol director, on s’estrenen Iban Gárate i Blanca Suárez com a protagonistes. Els segueixen un Karra Elejalde que interpreta un dolent de pes i ben matisat; Edu Fernàndez i Carlos Santos que formen un preciós tàndem de militars sanguinaris; així com també una gran Angela Molina que parla amb la mirada.
Captivador treball actoral, que no obstant no s’ha vist recompensat amb el muntatge. Apareixen escenes molt interessants, mancades d’un lligam potent entre elles, que provoquen una sensació de falta de continuïtat. Aquesta carència sembla voler ser compensada per una banda sonora massa present. Un producte ple d’expectatives però amb menys pes del previst.
Elena Anaya, després de divuit anys d’experiència professional, rep el Premio Málaga ‘Sur’. El festival ret homenatge a aquesta gran actriu, jove però amb un bagatge important. Roda de premsa íntima davant d’una Anaya que desprèn una gran força tot i la seva fràgil aparença.
S’acaba el dia amb el passi de curts. A destacar “Fracaso Escolar“, un relat mínim i fresc dirigit per Gracia Querejeta; “Matador On The Road“, amb Juan Diego i un director de fotografia (Carlos Garcia De Dios) que aposta per una imatge kitsch; i finalment, una sorprenent “The Red Virgin“, on la canadenca Sheila Pye ens narra, basant-se en fets reals, la vida d’una noia prodigi durant l’Espanya republicana i el seu funest final.
Envía una resposta