Al març de 2011 s’inaugurava al Japó una nova línia de tren d’alta velocitat, la Kyushu. I deien els rumors, o les fantasies, que en el moment que aquest nou tren es creués amb un dels ja existents, es produiria un miracle. El director Hirokazu Kore-Eda aprofita aquesta anècdota per construir una altra de les seves pel.lícules en que ens narra grans històries del seu país des de fets petits i quotidians.
A “Kiseki” els protagonistes son dos germans que viuen separats pel divorci dels seus pares. Koichi, el gran, viu amb la seva mare i els seus avis a Kogoshima. I el petit, Ryunosuke, viu amb el seu pare a Fukuoka. Tot i que mantenen el contacte per telèfon, ja fa sis mesos que no es veuen i la seva esperança de que els seus pares es reconciliïn i puguin tornar a estar tots junts es va esvaint poc a poc. Aleshores Koichi sent la noticia sobre la inauguració de la nova línia de tren i el rumor de que el creuament d’aquest amb un altre tren a 250 km per hora, generarà tanta energia que serà capaç de fer realitat qualsevol desig que es formuli just en aquell punt. Així que els dos petits tramen un pla per viatjar fins a aquell creuament de Kumamoto on esperen que el seu anhel es pugui complir.
‘Kiseki’ és una història commovedora, tendra i també amb un toc de cinema d’aventures infantil que recorda l’aire dels films dels 80 que ara estan tant de moda, però des del punt de vista asiàtic. Amb el seu to habitual, a Kore-Eda no li fa falta recórrer a grans efectes especials ni artificis de guió per teixir una trama entretinguda i a la vegada molt humana, on predomina més la comèdia que el drama. Com és habitual en el seu cinema, el realitzador parteix de petits personatges i les seves rutines diàries per presentar-nos realitats de la societat nipona, fer un cant a la família i l’amistat, i sobretot aconseguint emocionar des de la sencillesa.
En aquest plantejament és clau la naturalitat dels actors, tant els adults (els pares i avis dels nois) com del grup de nens. Aquests estan encapçalats per Koki i Ohshiro Maeda, germans també a la vida real, i que resulten capaços de transmetre tota la innocència, il.lusió i esperit aventurer que la historia requereix resultant creibles tant en els moments més divertits com en aquells que respiren més dramatisme com les seves converses per telèfon.
Una història que atrapa l’espectador per raons molt simples, però molt ben posades en escena, que et té gran part del metratge amb un somriure a la cara i que fa que quan els nens criden els seus desitjos a ple pulmó també desitgis amb ells que els seus somnis es facin realitat.
Envía una resposta