14:45 Música entre dues guerres
6Valoració

14:45 Música entre dues guerres pretén enfonsar-nos en  un viatge pel temps a través de la música. La idea es rememorar les vivències experimentades durant al període que compren la primera i segona guerra mundial (1914-1945) fent apel·lació a les cançons més emblemàtiques i rellevants de l’ època.

Tot allò ha volgut expressar-ho d’un mode molt elegant i senzill. Ha estat prou un piano i una veu per traslladar-nos a les situacions i circumstàncies més extremes que es recorda a la historia de la humanitat. Des de moments de gloria fins a batalles plenes de sang, depressió econòmica, revolució i evidentment, milers de vides perdudes sense cap altre opció.

La idea d’escenificar aquest interval de temps es força bona. No obstant això, no m’ha semblat gaire encertada el mode d’enllaçar d’una cançó a l’altre ni el material emprat.

Per una banda, he trobat a faltar més contrast (musicalment parlant) entre una dècada i una altra. De vegades,  mentre contemplava l’espectacle tenia la sensació que s’havia canviat de moment històric i no m’havia assabentat. En conseqüència, no m’ha arribat la tristesa ni l’eufòria quan corresponia.

Per l’altra, com a guia del temps s’aportaven fotografies, projectades de forma seqüencial, de persones que van viure aquelles guerres en aquells 31 anys però sense gaire detall. Algunes línies et sorprenien de sobte amb reflexions però no hi havia decoració, objectes o cap pista que t’involucrés amb el moment.

14:45 Música entre dues guerres

Copyright: Denise Koirach

Tanmateix, s’ha de posar de manifest el talent i desimboltura de la vocalista a l’hora de cantar en tots el registres requerits i fins a 5 idiomes. A més, cal subratllar la seva  gran interpretació. Li va donar molta força a l’espectacle acompanyada de la música i els jocs dels quals feia partícip a l’afanyat pianista.

Abans d’acomiadar-me, voldria felicitar a qui hagi redactat les reflexions que apareixien projectades en alguns instants. Eren d’una integritat i caire humà absolutament reconfortant.

Tret de les crítiques constructives mencionades abans, recomano veure-la encara que sigui per gaudir de 70 minuts de música de qualitat i realment envoltant. No es gens fàcil trobar-se davant de música en directe amb qualitat avui dia…


Es pot veure a: La Seca Espai Brossa
Text: Pablo Ley
Intèrprets: Rosa Galindo (veu), Franco Piccinno (piano).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies