Sebastià Alzamora ha guanyat el Premi Sant Jordi amb “Crim de sang”, un thriller d’atmosfera gòtica, un relat policíac situat a la Barcelona de la guerra civil, que impressiona pel dinamisme narratiu de la seva construcció, la fusió dels gèneres més diversos i la força de la seva prosa.

No es pot començar una casa per la teulada i els nostres lectors estaran interessats en saber més coses de la persona que s’amaga rere l’autor. D’on va sorgir la seva vena escriptora? Quin va ser el detonant que li donar una ploma i un paper per mostrar un món nou als demes?

Tal com bé dius, hi ha una vena que suposo que ve de sèrie, per dir-ho així: des de petit em va agradar sempre que m’expliquessin històries, i també inventar-les jo per explicar-les als altres. Hi va haver, però, també, un detonant que em va portar a fer-me el propòsit de convertir-me en escriptor: va ser quan tenia catorze o quinze anys, que un excel•lent professor de Literatura que vaig tenir a l’institut ens va donar a llegir un parell de poemes de Blai Bonet i Bartomeu Rosselló-Pòrcel que em van deixar completament enlluernat. Aleshores, recordo que em vaig dir: “Jo vull fer això”. I encara ho estic intentant!

Com se sent un quan li reconeixen la feina ben feta amb un premi com el Sant Jordi?

Doncs molt il•lusionat, naturalment. I també esperonat: quan un fa un cop d’ull a la nòmina d’autors i obres que han guanyat el premi Sant Jordi al llarg de la seva història, queda inevitablement impressionat. Fa molt de respecte.

Ens podria avançar si ja té en ment una nova novel•la?

Sí, i tinc moltes ganes de posar-me a treballar-hi! Encara no en puc avançar gran cosa, però sí que puc dir que serà una cosa molt propera a un western. Ara bé, un western molt sui generis: ambientat a Mallorca a finals del XIX, amb una protagonista femenina…

Sebastià Alzamora Crim de sang Premi Sant Jordi 2011

En “Crim de Sang” hi ha un gran compendi entre realitat i ficció, que el va inspirar a introduir el tema fictici en la època de la Guerra Civil?

Aquests dies ho he repetit molt, però penso que la Guerra Civil, a més de la nostra història recent, també és la nostra mitologia contemporània. És un referent col•lectiu que tots tenim interioritzat, i és un referent tràgic, amb un potencial enorme per a la fabulació literària. D’una o altra manera, crec que per a qualsevol escriptor la Guerra Civil ofereix unes possibilitats dramàtiques gairebé irresistibles. I jo no m’hi he sabut resistir…

D’entre tots els personatges, quin creu que és en el fons el representant més ferm del bé? Per què ho va decidir així?

Més que un ferm representant del bé, crec que el protagonista de la novel•la, el comissari Gregori Muñoz, és un personatge fastiguejat pel mal, que sent la necessitat de plantar cara i donar resposta a la crueltat i la devastació que troba al seu voltant, i que desborden la seva resistència moral. I després hi ha un altre personatge, la germana Concepció (una novícia de tretze anys), que, més que el bé com a tal, representa l’absència del mal, en un món que en va ple.

Sense arribar a punts extrems, no creu que l’home aporta a la seva pròpia vida el compendi del bé i del mal, encara que tingui la capacitat de triar el seu camí?

Naturalment. Bé i mal són potestats exclusivament i essencialment humanes, i són indissociables. El problema es troba en la capacitat d’assumir-les i de gestionar-les, i en la fortalesa moral de cadascú a l’hora d’impedir que el mal que porta a dins es desfermi, com succeeix amb alguns dels personatges de la novel•la.

No volem desvetllar masses detalls sobre l’argument i els personatges, ja que convidem als lectors a que els descobreixin per ells mateixos, però ens podria parlar una mica, a grans trets, del que simbolitza per a vostè “Crim de sang”?

És un relat sobre el que ara parlàvem: sobre què succeeix quan el mal es desencadena, i sobre què podem fer les persones per superar el mal, per sobreposar-nos-hi quan es presenta. És, al capdavall, un al•legat a favor de l’esperança en la condició humana. I com a escriptor, és un intent de reunir tot un seguit d’elements diversos (temàtics, d’estil) que apareixien en anteriors novel•les meves per mirar de donar-los coherència.

Sebastià Alzamora Crim de sang

Ara ja sabem alguna cosa més sobre Sebastià Alzamora, escriptor. Però no en sabem gaire com a lector. Quin és el seu autor o autors de referència?

Buf, n’hi ha molts! Per dir-ne només uns quants: Kafka, Poe, Dostoievski, Joan Sales, Llorenç Villalonga, el Josep Maria de Sagarra de Vida privada, Thomas Bernhard… Com més escrius i més llegeixes, més t’adones de les enormes llacunes i mancances que vas acumulant.

Quin és l’últim llibre que ha llegit o està llegint?

“On el foc no s’apaga”, de May Sinclair, en traducció de Dolors Udina i publicat per El Cercle de Viena. Molt i molt recomanable!

Ens recomana algun títol per aquest Sant Jordi? Per descomptat ens pot recomanar “Crim de sang”. Per què?

No s’han de recomanar mai els propis llibres! A banda del de May Sinclair, recomanaria “El talent”, de Jordi Nopca, perquè és singular, vitalista, fresca i divertida, i “Barcelona cau”, de Valentí Puig, que també pren com a referència la Guerra Civil a Barcelona, però en els seus tres darrers dies. És d’una força i una tensió narratives espectaculars.

Per acabar arribem a la pregunta marca de la casa: Quina és la pregunta que mai li han fet i creu que seria interessant? Ens la podria contestar?

Doncs em sembla que mai m’han preguntat què m’agradaria ser de gran: respondria que m’encantaria aprendre a escriure.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies