El sexe dels àngels, d’Emili Corral
5Valoració

“El sexe dels àngels” pretén tractar, des d’una perspectiva desacomplexada, una doble discriminació que pateix un nombre important de persones en aquest país: la de ser homosexual i la de ser discapacitat.

Per parlar d’això, l’obra ens introdueix en el pis que comparteixen 3 amics i ens presenta als personatges.

El Dani (Eladio Herranz), és un home introvertit, tímid i una mica infantil, treballa a un banc, i al que un accident de jovenet el va deixar en cadira de rodes. Comparteix pis i és amic i protegit de l’Adolfo (Adolfo Colmenares), gay d’origen veneçolà, ballarí i cec a causa d’una infecció vírica al nervi òptic, que teòricament acaba de deixar el pis perquè s’ha casat (encara que hi és més sovint que quan hi vivia).

Tanca el triangle la Vero (Judit Saula), biòloga amb veritable vocació per la dança. Lesbiana, feminista i vegetariana, té una paràlisi lateral parcial provocada per un ictus. Personatge fort i apassionat al qual només li falta sincerar la seva condició sexual a la seva mare, la Sole (Rosa Cadafalch), que pateix del cor i està obsessionada amb que la seva filla trobi un bon marit i tingui fills.

Personatges que estan marcats, però que en el fons són optimistes i sobretot molt forts. Entre els tres superen les seves mancances i rebutjen de ple la compassió. Trenquen barreres físiques i mentals per tal de ser feliços i poder donar el millor d’ells mateixos.

I en tot això, apareix l’Edu (Andreu Sans), millor amic del Dani fins que aquest va patir l’accident, i al que acaba de plantar la nòvia, fet pel qual és acollit provisionalment al pis. Això desboca els sentiments reprimits i els records del Dani, ja melancòlic i amargat de per si. L’arribada imprevista de l’Edu treu a la llum tot allò que en Dani s’ha esforçat per soterrar durant 18 anys, i mitjançant una barreja entre drama i comèdia, on la segona sempre és la que pren més força, se’ns parlarà dels conflictes derivats de les situacions particulars dels diferents personatges.

El sexe dels àngels

El sexe dels angels” és una obra que ens convida a reflexionar sobre com la societat “normal” tracta a la gent amb diversitat funcional, especialment en aquest grup de personatges peculiars on la seva sexualitat es barreja amb la seva “discapacitat”. Tractat amb molt d’humor i molta dignitat, intenta trencar amb els tòpics i els pensaments pre-establerts que moltes vegades tenim. La llàstima és que pel meu gust els personatges estan una mica massa estereotipats també, caient així una mica en allò que pretén que els altres evitin: el gay travestit, divertit i “loca” sempre de bon humor,  la lesbiana forta i una mica homenot, el friki tímid i introvertit, la mare histriònica i xapada a l’antiga que fica la pota i confon les situacions per la seva ignorància…

Compensa això el fet que als actors se’ls nota completament entregats i apassionats, amb ganes d’agradar i donar-ho tot, i ja només això és d’agrair. I tenen tots una força digna d’envejar, que és el que m’ha fet reflexionar més de tota l’obra en general, veure’ls a ells. Veure’ls forts, vius i dignes, prescindint de moralines i autocompassions. Disfrutant a sobre un escenari.


Es pot veure a: Sala Muntaner
Text: Emili Corral
Intèrprets: Rosa Cadafalch, Adolfo Colmenares, Eladio Herranz, Andreu Sans i Judit Saula

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies