Les cases encantades han inspirat novel·les, pel·lícules o sèries de televisió i molts dels drames i misteris que s’expliquen en elles tenen un subtext de quotidianitat que intensifica les sensacions que viu el lector o espectador. Entre los muros de Crickley Hall és una novel·la amb casa encantada de manual, amb tots els elements que un esperaria trobar i en l’ordre lògic. Tot i així, el que seria un problema en una altra obra, no ho és en el llibre de James Herbert, que resulta intrigant de principi a fi.
Fugint d’una gran pèrdua, els Caleigh deixen Londres i s’instal·len a Crickley Hall, una gran mansió sobre un barranc que ha passat molt anys deshabitada. Allà en Gabe, la seva dona Eve i les dues filles tractaran de refer-se i reconstruir la família. Durant la primera nit comencen a escoltar sorolls i petjades que provenen de diferents parts de la casa. Gabe inicialment creu que tot es deu al seu estat emocional però ben aviat els quatre s’adonaran que a la casa s’amaga alguna cosa, una tragèdia del passat que busca obrir-se pas en el present.
Els elements presents a Entre los muros de Crickley Hall són sense cap mena de dubte els típics d’aquest subgènere del misteri/terror: una família que viu un important drama, fills petits o adolescents i un gos (o un altre animal) que detecta que a la casa hi ha alguna cosa que no funciona. Un cop presentats els elements, James Herbert va construint els fenòmens paranormals de manera progressiva, primer amb sorolls i aigua que es filtra dintre de la casa, després amb ombres, presències i energies que envolten els protagonistes. Per acabar d’arrodonir el menú hi ha una història tràgica i un antagonista que ja no està viu i que es preveu com el principal problema dels protagonistes.
A priori el conjunt resulta molt obvi però l’autor fa servir tot el que està al seu abast per escriure 600 pàgines que enganxen, emocionen i espanten. Primer, Herbert domina el gènere, sap construir les escenes de manera que el lector viu emocions molt similars a la dels protagonistes, augmenta la tensió progressivament i afegeix els diferents elements a poc a poc sense convertir la novel·la en un festival de focs d’artifici. Segon, els personatges estan ben construïts, són creïbles i parcialment arquetípics però evolucionen raonablement, especialment el matrimoni protagonista. Per acabar, l’autor ens reserva algunes sorpreses que s’allunyen d’aquests elements típics que hem mencionat abans i aporten diferents matisos a la formulació bàsica.
No obstant, no es tracta d’una novel·la perfecta. El personatges de les nenes reben una atenció bastant desigual quan les comparem amb els adults i algunes de les històries que es posen en marxa amb elles no es continuen i es podrien haver retallat de la versió final. En segon lloc, la manera com té l’autor d’explicar la història de Crickley Hall, amb un personatge a un bar recordant els fets, no acaba de funcionar i s’hauria agraït una mica més d’esforç a l’hora de lligar present i passat, sobretot si tenim en compte que la història del passat és coherent i tràgica.
Entre los muros de Crickley Hall és una novel·la amb casa encantada amb tots els elements que un espera trobar. Si tenim en compte que està ben escrita, que els personatges són atractius, que alguns girs de la història tenen força i que convida a la lectura compulsiva ens trobem davant d’un producte sòlid que garantirà unes quantes hores d’entreteniment i uns quants ensurts.
Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401352287
Pàgines: 608 pàgines
Preu: 20,90 €
James Herbert és l'escriptor de novel·les de terror que més ven a Anglaterra i un dels més importants del país. Ha publicat més de 20 novel·les que han estat traduïdes a trenta-tres idiomes. Herbert va iniciar una carrera com a director d'art a una agència de publicitat fins que el 1975 es va dedicar a escriure ficció i la seva primera novel·la, La invasión de las ratas, es va convertir en un best seller. Actualment viu a prop de Brighton amb la seva dona i filles i segueix dedicat a la ficció.
Fa tres dies que vaig començar el llibre i vaig per la pàgina 303. M’encanta i enganxa des de que el comences a llegir. Si he de ser sincera, hi ha hagut capítols que m’han espantat de debò. El recomano.
Aquest Sant Jordi em vaig proposar llegir una novel·la d’un gènere poc habitual entre les meves lectures. Jo sóc força poruga i el terror (ni en llibres ni en pel·lícules) no m’agrada gens. Doncs una de terror! La veritat és que ho he passat força malament (sobretot perquè jo llegeixo de nit) però reconec que la novel·la m’ha agradat més del que em pensava. No està, evidentment, entre les meves preferides però no està gens malament.
Si us agraden les històries de fantasmes que es volen venjar dels vius (no hi ha sang i fetge, no patiu, és més aviat de tensió i ensurts continuats) heu de llegir aquesta. Jo continuaré amb els morts de la novel·la negra, que apareixen a les primeres pàgines i no es mouen de l’escena del crim ni fan sorolls! Ji Ji Ji
Fa dos dies me’l vaig acabar de llegir i em va agradar molt, tot s’ha de dir jaja. El vaig acabar quan era de nit i quan vaig haver de passar el passadís per anar al lavabo vaig passar por jajaj
És una novel·la que, tot i que a estones pot semblar tòpica com comento a la crítica, està molt ben construïda i acabes passant por. Per mi va suposar una sorpresa perquè pel plantejament pensava que em trobaria una cosa molt menys aconseguida. M’alegro de no ser l’únic que ha disfrutat amb ella (passant por) i no serà l’única obra de l’autor que em llegeixi.