Burundanga
7Valoració

L’escopolamina o burundanga és la droga de la veritat. La temptació de fer-la servir per conèixer les intimitats de la parella és molt forta, i aquesta decisió provocarà un arsenal d’efectes en cadena. A vegades, val més no saber segons què…

La Berta (Roser Blanch) decideix, empesa per la Sílvia (Clara Cols), la seva companya de pis i estudiant de farmàcia, fer servir burundanga en el seu nòvio, per saber si l’estima veritablement ara que s’acaba d’assabentar de que està embaraçada. Dissortadament, a més de conèixer tot el que pensa el Manel (Pablo Lammers), descobriran que forma part de la banda terrorista ETA.

A partir d’aquest moment les situacions es desboquen i l’obra engega gag darrera gag per passar a ser una comèdia d’embolics clàssica. El text de Jordi Galcerán és una comèdia majúscula, blanca malgrat el tema voldria suggerir que seria políticament incorrecta. No ho és. Tot està cuidat perquè no pugui molestar ningú, i perquè alhora sigui alliberador poder riure d’ETA, poder sentir 50 vegades aquesta paraula en un escenari i que s’esgarrifi ningú. Els dos etarres, Manel i Gorka (Sergio Matamala), amic del primer i membre basc del comando, es troben tan sobrepassats per les circumstàncies, que més que poder representar un perill ideològic, acaben fent-nos sentir compassió.

Bona part de la gràcia de tot l’assumpte, i de que tot aquest objectiu estigui plenament complert, la té Jordi Casanovas, dramaturg i director en estat de semi-gràcia últimament, i, òbviament, la seva companyia habitual (FlyHard) amb uns actors que es troben meravellosament en aquesta salsa. Des de la desquiciant i divertidíssima Clara Cols (no li doneu burundanga, doneu-li diazepam), fins al personatge a tocar de l’atac de nervis de la Roser Blanch, passant per un Sergio Matamala efectiu i que sap dotar al seu personatge de la tendresa necessària per a que empatitzem totalment amb la seva situació. Aquesta vegada, la companyia FlyHard compta amb la col·laboració d’un espléndid Carles Canut en el personatge de l’empresari burgés segrestat per la banda terrorista.

La Villarroel Burundanga

En definitiva, una bona comèdia on riurem amb ganes i sense complexos, molt més blanca i menys gamberra del que se’ns vol fer creure, amb personatges histriònics  segurament per evitar qualsevol moment de dramatisme involuntari, que deixa un dolç regust de boca en acabar.


Es pot veure a: La Villarroel
Text: Jordi Galcerán
Intèrprets: Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies