Battleship
5Valoració

La nova pel·lícula del director de Hancock no enganya: té un plantejament ja vist, una història simple i unes pretensions mínimes, però tant el director com la resta de l’equip aconsegueixen que la producció sigui un entreteniment decent.

Com a part de les investigacions per trobar un altre planeta que es pugui habitar, s’envien una sèrie de comunicacions a l’espai. La resposta arribarà ben aviat en la forma d’un conjunt d’objectes no identificats que s’estavellen a la superfície de la Terra. Una flota militar de maniobres integrada per vaixells de diferents països haurà de fer front a la invasió.

Aquest plantejament gens original està narrat seguint una estructura que tampoc es podria qualificar d’innovadora. Berg ens narra primer unes escenes que serveixen per presentar als personatges protagonistes: dos germans completament diferents, l’un (Skarsgard), responsable i treballador, i l’altre (Kitsch), rebel i gandul. La primera escena a un bar i la segona a un partit de futbol no aporten molt a la història posterior i tampoc és que serveixin per definir uns personatges massa estereotípics, però com a mínim són divertides com a escenes individuals i aïllades. A partir d’aquí, l’acció no es fa esperar, arriba la invasió i els vaixells (atrapats amb els extraterrestres sota una cúpula que els aïlla de l’exterior) hauran d’enfrontar-se amb els invasors. Després de més d’una hora d’espera acabem entenent on queda el joc de taula de Hasbro (“Hundir la flota”) dintre de tot el conjunt de la pel·lícula. La veritat és que tot i que la solució per justificar el títol és una mica simple (deixarem que la descobriu al cinema), acaba funcionant i suposa una de les parts més divertides de la pel·lícula.

Battleship

El guió i el desenvolupament de la història son plans i poc originals, però la producció es plenament conscient d’això i es dedica a explotar les parts que importen: les escenes d’acció estan fantàsticament rodades, s’entenen i són un festival d’explosions; a més, hi ha alguns girs de guió que mantenen l’atenció i fan que el conjunt no resulti avorrit tot i tractar-se d’un producte tan estàndard. Les interpretacions tampoc serien un aspecte destacable ja que el repartiment pot fer poc amb uns personatges definits amb quatre trets i que no evolucionen de manera apreciable al llarg del metratge. Tot i així, tant Skarsgard com Kitsch o Rihanna fan una feina convincent i funcionen en les escenes d’acció, que és el acaba important.

Battleship és una pel·lícula divertida que aprofita a la perfecció els elements que posa sobre la taula i que s’oblida de les limitacions que suposen plantejament i guió per proporcionar-nos dues hores d’entreteniment sense cap tipus de pretensió. La falta d’ambició queda compensada per la seva honestedat i en cap cas podeu sentir-vos enganyats si aneu al cinema: us trobareu el que espereu veure.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies