La Coia Valls ens torna a sorprendre. Amb “La princesa de jade” ens va fer recorre de la la ruta de la seda i el món d’orien, ara amb “El mercader” ens retorna als orígens de la ciutat de Barcelona.

Primer de tot, com va el teu quadern taronja?

El meu quadern taronja, el que porto sempre amb mi, treu fum! En realitat el bloc amb aquest nom penjat a internet no està gaire al dia, em falta temps! Però aquell que m’acompanya en el meu dia a dia bull d’idees, de nous projectes, de reflexions que, tan bo pugui, aniré compartint. És alguna cosa així com el meu diari, el meu llibre de Bitàcoles.

Com ha canviat la vida de Coia Valls després de l’èxit de “La princesa de jade”?

Tinc la sensació de viure dues vides paral•leles! Però, també, que una vida enriqueix i completa l’altra. La confiança dels lectors i lectores m’ha esperonat a treballar cada vegada millor, a seguir en aquest apassionant món de la novel•la i fer-ho amb el màxim rigor. El meu premi és el seu gaudi.

Per què vas triar Barcelona com a escenari de la teva nova novel•la?

Perquè era l’escenari idoni per acollir la història que volia explicar. Aquella que va tenir lloc al S, XIV i de la que en som hereus. Fins allí em van portar les investigacions dels meus avantpassats en la dèria de fer un arbre genealògic de la meva família. Una troballa va ser el punt de partença d’El mercader, parlo de la tesi doctoral de Victor Hurtado, on estudia a fons una família de mercaders catalans: Els Mitjavila. Però he consultat desenes de llibres. Vaig voler treballar amb informació de gran rigor històric, inserint la ficció en el món que historiadors i estudiosos han posat a la nostra disposició.

Les teves descripcions són tan acurades que deus haver “patejat” aquests carrers un munt de vegades. Que és el que més t’ha cridat l’atenció?

Reconèixer algunes de les petjades de la història. Trepitjar carrers que porten el nom d’aquell moment i pensar-los farcits de tot allò que els conformava: botes, espases, cordes, telers… Intentar atrapar algun aroma que encara vagareja per l’aire.

"El Mercader" Coia Valls Ediciones B

Quin és el teu lloc preferit, el teu racó de la ciutat que ha passat a formar part de tu? Per què?

N’hi ha molts, però la placeta de Sant Just ha passat a formar part del meu paisatge. Allí es troba una font amb tres cares. La del mig és la que ocupa la coberta de la novel•la El mercader.

En els teus personatges s’hi reflexa el millor i el pitjor de la societat de l’època, podem trobar gent de tots els estaments socials. Si haguessis de triar amb quin Jaume Miravall et quedaries, amb el del principi, un home més humil o amb l’aventurer i una mica superb del final? Per què?

La seva força radica en l’aiguabarreig de l’un i l’altre. És un personatge complex, fill de la seva època i no li resulta fàcil renunciar ni a les seves ambicions, ni als seus principis. M’agrada la tensió interna que el configura. De fet, tots tenim una mica dels dos Jaumes, la proporció la decidim nosaltres i, de vegades, les nostres circumstàncies.

Quin creus que és el personatge que més t’ha costat de reflectir? Perquè?

La meva fita era crear un personatge dolent, dolent. A la novel•la de “La princesa de jade” no hi apareixia cap que tingués prou força per aconseguir odiar-lo irremeiablement. Crec que amb en Mateu, el cunyat d’en Jaume, o amb Francesc Massip, tot i que no és tan important a la novel•la, me n’he sortit bastant bé. Malgrat tot, de vegades, en Mateu encara em produeix llàstima. Hi hauré d’insistir!

Quan l’Ibrahim li deixa el llibre a en Jaume Miravall sobre les aventures de Marco Polo. Hi ha una intencionalitat de recordar el món de “La princesa de jade”?

Certament és un petit homenatge que em va venir molt bé perquè és de l’època i em servia per despertar al mercader a altres lectures i obrir la seva ment. Volia que en Jaume Miravall no fos només un home de negocis que es deixa portar pel seu olfacte i perícia, tenia interès en remarcar que ja intuïa que una formació humanista era imprescindible per anar més lluny. Marco Polo era l’esquer perfecte per convidar-lo a somiar més enllà de les muralles, a fixar la vista en l’horitzó. És el moment de la gran expansió marítima de la Corona d’Aragó per la Mediterrània.

De boca dels teus personatges llegim frases contundents com: “La vida ens ofereix moltes oportunitats per aprendre, és precís no desaprofitar-ne cap”, “la por és una trampa” o “el diner no és capaç d’emmudir la consciència”. Quina creus que és la més contundent de totes? N’afegiries alguna altra? Per què?

Estan molt pensades i formen part del meu credo. És cert que el primer objectiu d’una novel•la és entretenir, però jo aspiro a furgar dins el lector. M’agrada convidar a la reflexió, especialment en aquelles idees que no presenten caducitat en el temps. N’hi ha moltes, potser afegiria la reflexió que en Bernat, l’amic del protagonista, proposa al mercader: És just comerciar amb el dolor? Crec que aquesta també és de rabiosa actualitat.

"El Mercader" Coia Valls Ediciones B

Has provat de fer “menjar blanc”? Per que aquest plat i no un altre recorda bons moments a la família Miravall?

La veritat és que no l’he provat de fer, però em porta molts records d’infantessa. A Reus, la meva ciutat natal, és un dels postres típics. Em va fer molta il•lusió que vingués de tan lluny! I us he de confessar que m’agrada moltíssim!

En la ment o en el quadern taronja, hi ha anotacions per noves aventures o viatges on et podrem acompanyar?

Sí! I tan que sí! Escriure és altament addictiu. Per altra banda, sempre he explicat, que em completa i sacia part de la meva curiositat. Sóc inquieta i em complau burxar en fets que per ells mateixos tenen una bona història. Com tot acte de creació, comença, sovint, amb un detall, una troballa casual, un somni que permeto que es compleixi.

Per acabar, la pregunta marca de la casa, Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus que seria interessant? Me la podries contestar?

Potser no em pregunten gaire per l’ambientació de la novel•la. Passo molt de temps intentant d’imaginar com serien aquells paisatges o les ciutats que descric. Tot i que els personatges són importants, l’entorn en el qual es mouen també és fonamental. La idea és que el lector o lectora es pugui passejar per l’època, com si visqués la seva pròpia aventura. Sovint esdevé una tasca àrdua i difícil. La sensació és com la de vestir un decorat. He de pensar en tots els elements que, per petits que semblin, li donen versemblança i ajuden a crear una atmosfera.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies