Casi completo
8Valoració

Benvolguda bojeria

Si encara creuen en el poder redemptor de la bogeria (al territori de la ficció, és clar) no haurien de perdre’s “Casi completo”, un tom recopilatori del millor de l’obra de l’autor de còmics holandès Joost Swarte que combina classicisme i experimentació en un estil que podríem denominar “línia clara lisèrgica”.

La llista d’agraïments de Joost Swarte, a l’última pàgina de “Casi completo”, ens mostra amb claredat la seva voluntat heterodoxa: igual hi caben l’enginyer Johannes van Damm, els bluesmen Bobby Bland o Albert King, la directora d’art del New Yorker (on per cert Swarte hi ha col·laborat amb assiduïtat) Françoise Mouly, l’escriptor creador del moviment OuLiPo Raymond Queneau o els autors de còmics Chris Ware o Art Spiegelman. Però per sobre de tots ells està sempre en el seu santoral particular el creador de Tintín, Hergé, al que aquest desconstructor de la “línia clara” ha tingut sempre com a font principal d’inspiració.

A Swarte, al costat d’altres salvatges com Ives Chaland o Ted Benoît, li devem que aquesta popular escola del còmic franc-belga -habitualment identificada amb Hergé, però també amb les obres d’altres mestres com Edgar P. Jacobs, Bob de Moor o Roger Leloup- evolucionés del classicisme a la postmodernitat. L’estil de Swarte, conegut sovint com a “atòmic”, per les seves clares tendències explosives, es debat entre la nostàlgia i la iconoclàstia, entre la devoció i la irreverència. Les seves històries curtes amb freqüència deixen amb un pam de nassos als racionalistes de tota mena per endinsar-se en la màgia de la desraó, en aquest plaer sovint inexplicable que Roland Barthes va definir com a “sentit obtús. Així ho demostren obres mestres de l’absurd com “¡Increíble bocabajo!”, una història que també pot llegir-se girant la pàgina 180º, o “El paraíso del látex”, on ens explica la vida d’un preservatiu usat un cop ja ha estat llançat a les escombraries.

Vinyetes de "Casi Completo" de Joost Swarte

Ara, La Cúpula publica un exquisit tom recopilatori amb el juganer títol de “Casi completo” que ve a omplir una absència inexcusable en el panorama espanyol. El pròleg de Max ja deixa ben clara la devoció amb la qual ha estat concebuda aquesta edició que abasta des de les seves publicacions dels anys setanta fins al 2002, una esplèndida selecció d’aquestes mostres hilarants i imprevisibles de l’underground holandès, moltes d’elles protagonitzades pel desconcertant Jopo de Pojo, una criatura a mig camí entre Tintín, Loquillo i Mickey Mouse. Si ja estan farts d’històries previsibles i edulcorades haurien de fer-li un cop d’ull a l’obra de Swarte en la qual sovint ens mostra un món dominat per la bogeria i la destrucció que alhora sembla familiar i gairebé extraterrestre. Les seves històries, no obstant això, res tenen de desesperançades; més aviat, aconsegueixen arrencar-nos un somriure, constatant que aquest món és potser insuportable i malèfic però que, mentre tractem de trobar-li algun sentit, caldrà mirar de passar-ho bé.


Editorial: La Cúpula
ISBN: 978-84-7833-964-8
Pàgines: 152
Preu: 25 €
Guió: Joost Swarte
Dibuix: Joost Swarte

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies