Mister Wonderful

2012-04-05

6Valoració

Daniel Clowes s’ha posat romàntic i ha decidit dedicar les escasses 80 pàgines de la seva darrera obra a explicar-nos una història d’amor. Però donat que estem parlant de Clowes, l’obra resultant no és una comèdia romàntica i ensucrada sinó un retrat entranyable d’uns personatges que mostren un patetisme gairebé tràgic.

Marshall és un home de 40 anys que porta una existència solitària. Des del seu divorci no ha estat la persona més sociable del món i mantenir relacions amb altres dones no ha estat gens fàcil. El còmic ens narra la història d’una cita a cegues, la trobada del protagonista amb Natalie i el desenvolupament de la seva relació.

Clowes presenta una història que transcorre en un breu lapse de temps, majoritàriament la nit de la cita a cegues. En petits episodis, ens va explicant com es desenvolupa la vetllada: la nerviosa espera inicial, els primers compassos de la trobada, una festa, un conflicte… Com en un còmic de superherois o de cavalleries, Marshall ha de mostrar-se com l’heroi de la història, portant la iniciativa, vencent els dubtes, conduint la conversa amb bon humor i fins i tot salvant en una ocasió a la seva estimada. Són tot un seguit de proves que el protagonista ha de superar seguint un plantejament episòdic que està justificat perquè Mister Wonderful va aparèixer inicialment com un seguit de tires setmanals al New York Times, publicades entre 2007 i 2008. Aquest format de publicació obliga a l’autor a generar a cada pàgina una mena de punts de gir finals que mantinguin l’atenció de l’espectador, tot i que la maniobra resulta una mica estranya pel gènere i funciona només a estones.

El que sí funciona a Mister Wonderful és el retrat d’uns personatges plens d’aquell realisme trist marca de la casa. Marshall és el protagonista principal de l’obra, un personatge adult en l’aspecte físic, infantil en les seves reaccions, que sempre està reclamant l’atenció del lector. Clowes representa aquest crit d’atenció fent que els quadres de pensament de Marshall es superposin als diàlegs del altres personatges, reforçant la idea que ell és el veritable objecte d’interès de l’obra i que la resta de protagonistes només serveixen per retratar-lo. Amb Marshall, Clowes reflexiona sobre la solitud, la falta d’integració amb el món, l’amor i la rancúnia que genera la seva falta i la inseguretat de sentir-se fracassat o gris. L’autor construeix un personatge patètic però que sobresurt en comparació amb els que l’acompanyen al llarg de l’obra (amb l’excepció de Natalie) perquè vol trobar una solució als seus problemes i s’esforça en centrar-se en la noia com a resposta a la seva situació.

Mister Wonderful no és la millor obra de Clowes però tot i així aconsegueix crear un clima de complicitat amb la situació que manté l’interès del lector. No és tan fàcil, però, la identificació amb els personatges, massa exagerats, sempre creuant el límit del que és realista i el que és excessivament dramàtic. En definitiva, una obra que interessarà als seguidors de l’autor però que difícilment pot funcionar com a introducció al particular univers de Daniel Clowes.