Roberto arriba quinze minuts tard, es disculpa i demana unes canyes, elecció obligada ja que estem a la fàbrica Moritz -on tindrà lloc part del festival-. Amagat rere una aparença de bon nen i tímid, neix un Roberto viu, reflexiu però impulsiu, creatiu i innovador. Ànima inquieta i fundadora del Festival internacional de curtmetratges MECAL. Estil naïf i urbà, nascut a França i enamorat de Barcelona, on viu.

A tu personalment, què t’atrau o et commou d’un curt?

M’agraden els curts atrevits, és per això que suposo que de totes les seccions la que més m’agrada és la d’Obliqua, per ser la més arriscada i experimental. El meu gust sempre va cap a el que és intrèpid.

Quan i per què neix MECAL?

Sóc francès, sabia però que viuria a Barcelona, l’havia visitat i em va enamorar. Al principi hi vaig venir a viure fent un Erasmus -estudiava Història de l’Art-, sabent que m’hi quedaria. Volia aportar a la ciutat una nova proposta cultural, adaptada d’un festival a l’aire lliure que havia vist a França. Era un moment que hi havia molt pocs festivals de curts i va tenir molt èxit. Va ser just en el boom dels curtmetratges, quan van passar a ser tan cools. I MECAL ha anat avançant fins a ser un dels principals festivals del món.

Podríem dir que és un dels pocs Erasmus aprofitats tant de dia com de nit, no?

Sí, exactament (riu). Però també vaig fer moltes festes i assumeixo que el món de la nit i de la festa ha estat sempre present en mi, durant tres anys i mig portava festes a discoteques de Barcelona de música electro… em puc permetre el luxe de dir que m’agrada la nit i l’he disfrutada!

Vius la vida amb la mateixa intensitat d’un curt, com algo breu i explosiu?

Et podria ensenyar algun curt que et semblaria lentíssim, més lent que un llargmetratge. Realment no són tan intensos els curts, hi ha una distorsió del temps, de la que Einstein ja parlava. A nivell de vida aprofito al màxim el meu temps ja que morirem tots el Desembre del 2012 (riu i admet que és una brometa dolenta), disfruto amb el que faig amb la meva vida i amb el MECAL.

Els curts són al cinema el que twitter a les xarxes socials: intensitat + brevetat. Creus que són formats que triomfen perquè estem en un moment social on tenim una allau d’informació constant i ràpida, i on es porta cada cop més el fast-food comunicatiu: la gent vol titulars. Com analitzes la situació?

Sí que és cert que el curt, per la flexibilitat de rodatge que té, segueix més l’actualitat i és més de tipus social. El llargmetratge comporta un any de rodatge i un procés molt llarg, aleshores li costa més ser actual. Els curts són més frescos.
I bé, ara això es porta, els curts segueixen les tendències, per això és un gènere que encaixa bé amb el públic jove, parla de les coses noves.

Mecal Roberto Barrueco

MECAL és un festival de caire internacional, com veus el talent Espanyol en els curts respecte l’estranger? Té una marca pròpia?

La veritat és que hi ha un estil espanyol que em costaria de definir. D’entrada és un curt molt ben fet, a Espanya es sap rodar cine molt bé, la part tècnica està sempre molt currada. Però a nivell de temàtica i de guions: falten bones idees, son molt repetitives o avorrides… En l’únic àmbit que hi ha creativitat és en el terror, com l’exemple de REC. Però falta xispa! També és cert que hi ha un desànim perquè el públic espanyol no valora massa el cinema fet aquí.

El cinema espanyol està en una situació delicada, quin futur li pronostiques?

Jo sóc bastant positiu! Penso que la crisis activa els artistes, quan no tens diners per fer algo, ets creatiu i t’ho manegues per fer-ho com puguis! Ara sembla que s’acabaran les subvencions, que són bones i necessàries però també creen apalancats… Serà un canvi difícil en el que baixarà la producció segurament però Estats Units, Anglaterra i d’altres ja fa temps que funcionen així.

Marxem d’Espanya, aquest any el país convidat és Alemanya, per què? Últimament Alemanya està molt de moda, es porta, sembla ser l’exemple a seguir. També és així en el món dels curts?

En el cine no! En el cine, Alemanya no destaca especialment, estaria en 6è o 7è lloc. Per mi els alemanys no són els més creatius… No tenen idees espectaculars com els Nòrdics, per exemple. De fet, el país convidat s’escull un any abans!

Així que us vau anticipar, MECAL marca tendència!

Va ser casualitat!! (Riu) De fet ara que ho dius tens raó!! No ho havia ni pensat, la gent encara pensarà que ho hem fet a posta!

Quines diferències o millores ofereix la 14ena edició del MECAL respecte les anteriors?

Aquest any hem innovat amb l’estructura, enlloc de concentrar-ho tot en una setmana, ho desestructurem, farem com pauses. S’allargarà a tres setmanes, guanyant així presencia a la ciutat, i optimitzem els dies del festival perquè només és de dijous a diumenge, dies en què la gent surt més que no un dilluns.

Aquest any augmenteu els dies de projeccions, quan avui en dia tot són retallades. Com és això? Radica en un esperit reivindicatiu contra la que està caient?

Sí, és una manera de ser positius, més per menys és el lema. La veritat és que estic cansat de la crisis, la temàtica de la crisis ja em cansa. Nosaltres diem: ens retallen subvencions? doncs augmentem més dies per millorar la connexió amb el públic. És una manera de dir fuck you a la crisis, s’ha de pensar una mica i rascar-se el cap i es troben solucions, per exemple: hem arribat a un acord amb els Cinemes Girona perquè no ens augmentin el cost tot i augmentar els dies… És actitud positiva, ganes i ser creatiu! La majoria de festivals no es saben adaptar a pressupostos reduïts i directament tanquen. És una aposta personal per a mi, hi ha un compromís amb el públic, s’ha de resistir.

Mecal Roberto Barrueco

Per què a Barcelona? Té les característiques per apreciar aquest festival?

L’ideal seria una ciutat més petita que Barcelona, ja que tots els diners que tenen els destinarien al teu festival; a Barcelona en canvi, només de l’àmbit audiovisual som 14 festivals diferents i costa més guanyar-te la singularitat, ets un més. Però de fet, a Barcelona som únics en el que fem.

MECAL és l’únic festival de curts que es celebra a Barcelona (d’aquestes característiques), això és positiu perquè us dóna més singularitat o seria preferible que n’hi haguessin més i així pot ser la competència ens faria posar més les piles?

No em posis competència!!! És positiu, ja no per la singularitat, sinó per no repetir-nos i perquè la gent s’hauria de dividir entre els altres festivals que també hi hagués i igualment passaria amb les subvencions… Un festival per ciutat i temàtica, és perfecte!

Quin és el mètode de selecció emprat a l’hora d’elegir els curts guanyadors? La sensació que et deixen just després d’haver-ho vist és la vàlida o s’analitza el rerefons i el procés de creació també?

Una mica de tot, de totes maneres al seleccionar una obra és: ‘Roberto Barrueco que l’elegeix‘, i potser tu no l’haguessis triat, perquè el teu background i el meu no són iguals i no ens emociona el mateix. Intentem però, triar amb criteris de qualitat. Les exigències inicials són bastant altes ja que la part bona és que rebem molts curts i tenim per triar.

El festival està adreçat a experts en curtmetratges i cinema o també a un públic amateur?

L’únic que s’ha de tenir clar és on et poses, si no t’agrada el terror no vagis a una sessió de terror. Res més enllà d’això. La secció d’Internacional, per exemple li agradarà a tothom! És trobar el teu lloc. També m’he adonat amb els anys, que hi ve molta gent de Publicitat, ja que 350 curts són 350 idees de spots (normalment demanen permisos però)!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies