[Rec]3 Génesis
9.5Valoració

El virus contagiós del riure

No sabem si per allò de ser valencià, Paco Plaza domina el difícil art de la paella. Per descomptat, si domina tant de cuina com de nous llenguatges del cinema contemporani el més probable és que, amb els ingredients necessaris i un bon estudi previ de la matèria, el resultat sigui per a xupar-se els dits.

Plaza està pegat a la realitat, a la gent i a l’idioma que es parla en el carrer. Així ho demostra des del primer fins a l’últim minut de la fascinant, contagiosa, majúscula i notabilíssima “[REC]³ Génesis, una de les pel·lícules més atrevides, encertades i plausibles que ha parit el nostre cinema en moltíssims anys. I potser em quedo curt.

El tercer lliurament de la nena Medeiros (que en realitat és la primera, narrativament parlant) ens presenta un casament que se celebra de forma gairebé paral·lela als fets del primer lliurament. La cinta comença amb una llarguíssima seqüència d’introducció que transmet més veritat, naturalitat i proximitat que filmografies completes d’altres directors. La típica escena del “sí, vull” que en la majoria de pel·lícules queda tan falsa, aquí funciona de meravella. És impossible no somriure davant semblant exercici de proximitat.

Plaza, que aquesta vegada no ha pogut contar amb l’altre cinquanta per cent de [REC] (Jaume Balagueró) perquè estava embolicat en altres projectes, juga hàbilment a combinar els diferents formats digitals que conviuen en el present tecnològic més immediat. Fins i tot aposta definitivament per trencar amb la càmera en mà i adoptar formes visuals més convencionals.

REC3 Paco Plaza Leticia Dolera Diego Martin

Però no només de canvis tècnics viu el bon cinema: després d’una segona part desesperançadora, la saga [REC] ha aconseguit remuntar el partit incrementant el to còmic i aconseguir barrejar-ho amb la dosi correcta del terror més zombi, canalla i sanguinolent.

Aquest tercer lliurament no només és infinitament superior al segon sinó que, en alguns aspectes, també ho és a la primera. Són massa els encerts: el so, el muntatge i els efectes visuals són una autèntica meravella, la tensió està bé mantinguda i el director juga correctament amb el factor del previsible.

No convé passar per alt a la parella protagonista: tant Leticia Dolera al núvia ensangonada de ‘Kill Bill 2’ com Diego Martín estan en la seva salsa, es nota que ho gaudeixen perquè transmeten entusiasme en cada escena. Bravo per ells i per la manera que estan dirigits.

Sense cap dubte la virtut més destacable de “[REC]³ Génesis’ és que entreté i diverteix sense estar-se de res. Sense miraments ni pretensions inassolibles. Sense luxes ni complexos. Sense més artifici que la pròpia festa de la ficció. Un producte grandiós en tots els sentits.

REC3 Paco Plaza Leticia Dolera Diego Martin

Paco Plaza ha aconseguit ressuscitar una saga que podia semblar perduda. Res grinyola en la pel·lícula, ni tan sols les seves contínues referències lligades a l’actualitat o altres múltiples picades d’ullet al metallenguatge audiovisual. Costa molt trobar defectes en una cinta que ho té tot per a ser genial i que compleix amb escreix cadascun del seus propòsits.

Poques vegades tenim l’oportunitat de compartir aplaudiments i riallades còmplices en una sala de cinema. Cal aprofitar l’ocasió i assaborir l’arròs d’una pel·lícula que no està ni cru ni passat. Tot està al punt exacte de cocció. Cinema verité del de debò (valgui la rec-dundància).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies