La cineasta britànica Andrea Arnold es fa seu el clàssic d’Emily Brontë, “Cumbres borrascosas”, per donar-li el seu toc personal. Al llarg de poc més de dues hores, la realitzadora britànica retrata la història d’amor impossible que viuen Catherine Earnshaw i un nen immigrant arribat al país com polissó d’un vaixell i recollit pel seu pare en els carrers de Liverpool, al que bateja com Heathcliff.
El treball, basat en la novel•la homònima d’Emily Brontë, recrea la història d’amor impossible i tortuós entre la filla d’un hisendat de Yorkshire i un jove al que el seu pare rescata del carrer durant un viatge i que entra a formar part de la família malgrat el rebuig i les constants humiliacions de Hindley, el fill gran. El jove de raça negre –per complicar encara més la història d’amor impossible – i batejat com a Heathcliff estableix una relació molt especial amb Cathy, la filla petita –interpretada per Kaya Scodelario, coneguda per la sèrie “Skins”-. Ella el submergeix en aquesta natura erma del comtat. Un paisatge que es converteix en un protagonista del film d’Arnold, caracteritzat per la grisor de les boires, les pluges i l’intens vent. I malgrat l’entorn inhòspit es converteix en l’escenari perfecte on els dos joves poden amagar i dissimular el seu amor no formulat.
Catherine i Heathcliff es complementen a la perfecció malgrat l’esperit contingut d’ell i el punt maliciós i capriciós d’ella. Dos esperits salvatges, desarrelats, que somien amb la llibertat, sempre fugint de les quatre parets que els contenen. El film d’Arnold és intimista, contemplatiu i, fins i tot, una mica minimalista en certes expressions. Sense música, ple de silencis, la directora britànica recorre les terres ermes i els que hi viuen mostrant-nos el paisatge però també aturant-se en els petits detalls. Desenfocats, macros de detalls com el cabell de Cathy que Heathcliff mira extasiat condueixen fàcilment a l’espectador cap a aquest amor impossible i destructor de moltes de les vides que l’envolten.
Aquesta nova versió de “Cumbres borrascosas” és una adaptació diferent de les anteriors. Menys comercial, la seva realització plena de silencis i plans contemplatius la faran més difícil pel gran públic. Amb tot, d’una manera especial i molt particular, sap transmetre perfectament l’ànsia d’aquest amor impossible i del neguit de la separació fins a la destrucció de tot el que toca.
