“Una ciutadana de la Via Làctia. Això sóc jo.”
Kevin Canty escriu sobre persones que han de superar la mort d’algú proper i important, sobre relacions que es compliquen i que no se sap cap a on es dirigiran o sobre la convivència amb la malaltia. Canty escriu sobre la vida mateixa, una vida en els territoris de Montana, que no és tan diferent de la que es viu a qualsevol altre lloc.
La June i l’RL són amics i cada any celebren l’aniversari de la mort del marit de la June i millor amic de l’RL. Tots dos estan en un moment crucial de les seves vides, un moment de canvi on apareixeran noves oportunitats i problemes passats. Entre els dos, la Layla, la filla de l’RL, una noia depressiva que conviu amb un xicot que no estima i que s’enamorarà d’un home casat.
Aquests són només alguns dels personatges que Kevin Canty desplega en les pàgines de la seva novel·la i que utilitza per parlar de l’amor, del penediment, de la por però també de l’esperança. Tot suposa un catàleg d’emocions humanes, positives i negatives, un retrat realista de gent normal, que pateix per coses quotidianes i que és feliç gràcies a petiteses. Canty no s’estén innecessàriament en el relat del seus personatges i en el desenvolupament dels esdeveniments: la seva prosa és precisa i el plantejament dels capítols tendeix a ser concís, amb molts d’ells ocupant només unes poques línies. Això, que en mans d’algun altre autor seria totalment contraproduent perquè la concisió no és fàcil de dominar, en mans de Canty suposa la principal virtut d’aquesta obra. Sense caure en monòlegs poc creïbles, diàlegs teatrals o descripcions innecessàriament acurades, l’autor fa una dissecció minuciosa de les situacions, convidant a la reflexió i a empatitzar amb els protagonistes. Des del començament es manté l’interès en tot el que es va narrant i quan arriba el final, un no pot més que aplaudir davant de la manera que té Kevin Canty d’acabar les coses. Totes les històries tenen un final, que tanca el petit tros de vida narrat en l’obra, però que deixa la porta oberta a futurs esdeveniments.
Els personatges que Canty escriu són versemblants, meticulosament definits i propers. No tots són simpàtics ni tots preocupen de la mateixa manera, però en tots hi ha alguna cosa que resulta interessant. L’escenari, els paisatges i les localitzacions, la natura agrest i incòmoda per l’home és també un personatge, el marc perfecte per una història que mostra la persistent insatisfacció de l’ésser humà. Els personatges es pregunten, en algun moment o altre, “Com he arribat fins aquí?” i llegir aquesta pregunta és llegir-nos a nosaltres mateixos, els nostres dubtes, tot el que passa per la nostra ment en un dia qualsevol.
Tot no és una novel·la original, explica una història que ja hem vist i llegit unes quantes vegades però s’agraeix la sinceritat i la redacció precisa que l’autor utilitza. És un llibre que fa pensar, que acompanya i que costa oblidar perquè explica coses properes i ens permet observar-nos com en un mirall. En definitiva, un catàleg de fortaleses i debilitats humanes.
Editorial: Empúries
ISBN: 978-84-9787-770-1
Pàgines: 224 pàgines
Preu: 18,90€
Kevin Canty va néixer l'any 1953 i és professor de literatura anglosaxona a la Universitat de Montana. És autor de tres llibres de relats, publicats entre d'altres a les revistes New Yorker, Esquire o GQ i de tres novel·les. Tot és la primera que ens arriba en català.
Envía una resposta