Un diccionari nou de lexicografia recreativa on, com molt bé ens explica en Màrius Serra en el seu pròleg, trobem un recull de píndoles de 140 caràcters amb l’enginy present a Twitter. És amè, divertit, lleuger, entretingut, hilarant, reflexiu, una nova collita de saber popular del segle XXI i molt relacionat amb l’actualitat i tots aquells temes que ocupen part dels pensaments dels twitters.
El nou #miccionari no s’ordena alfabèticament, es regeix per un ordre temàtic, així és que trobem diversos temes com: Barça, Reial Madrid, Esports, Catalunya, Espanya, Crisi econòmica, Món, Mitjans de comunicació, Cultura popular?, Sexe, Salut i cuina, “Topiònims”, Marques “publicitàries”, Micciopèdia i Sopa de lletres. Tots ells estan introduïts per una breu descripció d’un parell de planes on ens avancen que trobarem i l’esperit de la classificació. Aquestes idees i paraules estan plenes de genialitat, com quan un busca la tira còmica del diari i troba un reflex de la societat emmarcat en uns breus segons de lectura, tot amb un to mordaç i àcid.
Aquests són uns quants exemples extrets d’aquest #miccionari:
Mosqueigcat. Sensació amb què sovint tornem després d’una reunió a Madrid. @joanaortega
Cantautista. Cantautor que fa cançons de coses que només entén ell. @ceskfreixas
Gangbanc. Grup d’empreses financeres que se’t follen. @vedellconsagrat
Ipodcondríac. Persona que pensa que els aparells electrònics li estan a punt de petar. @doctormoriarty
Aquest #miccionari, amb una portada que ja ens adverteix de les conseqüències de la seva lectura, convida a grans i petits a fullejar-lo i a afegir alguna nova entrada de collita pròpia. És una obra oberta, apta per a tothom que tingui ganes de passar una molt bona estona; un llibre per compartir, per llegir en veu alta i per gaudir-lo amb els amics, que arrenca somriures i més d’una rialla. Aquesta és la nostre aportació, #miccionari: art de recollir idees que poden provocar alguna mullena de pantalons o fer saltar alguna llàgrima.
Editorial: Columna
ISBN: 978-84-6641-492-0
Pàgines: 160 pàgines
Preu: 11,95€
Fran Domènech comença el seu periple laboral una nit d'agost disfressat de Jorge Negrete a diversos locals de l'Eixample barceloní. L'any 1995 a Ràdio Arenys descobreix que asseure's davant d'un micròfon és més saludable que cantar ranxeres. Des d'aquell moment ha cultivat el gènere radiofònic al costat d'Antoni Bassas a l'Alguna pregunta més de Catalunya Ràdio, ha presentat els matins de Ràdio 4 i els caps de setmana d'estiu a COMRàdio. Actualment milita a les files del Versió RAC1 de Toni Clapés. El seu malaltís esperit camaleònic li ha permès sobreviure a la televisió, amb el Tricicle a Dinamita i Trilita, en programes de producció pròpia de TV3 o fent de guionista a la productora El Terrat. Des de finals del 2010 és també el guionista de l'acudit d'actualitat del diari Ara.
L'autor convida als lectors a adreçar-li suggeriments, donatius i/o insults a través del seu blog http://miccionari.blogspot.com.es/.
Envía una resposta