Redención (Tyrannosaur)
6Valoració

L’actor britànic Paddy Considine (’24 Hour party people’, ‘El ultimàtum de Bourne’, ‘En América’) s’apunta a la llista d’intèrprets que fan el salt a la direcció de llargmetratges amb “Tyrannosaur”, una pel.lícula crua que es centra en dos personatges maltractats per la vida buscant una llum d’esperança per redimir-se.

Renombrada aquí com ‘Redención’, l’opera prima de Considine s’ha passejat amb èxit per festivals de tot el món abans d’aconseguir fer-se un forat a les pantalles i li ha reportat ja un bon grapat de premis com el BAFTA i el British Film Award al millor realitzador novell o dos premis al festival de Sundance de 2011.

Tyrannosaur’ encaixa en la llarga tradició del cinema independent britànic dedicada a composar retrats socials partint d’uns pocs personatges petits i històries íntimes que expliquen sense concessions les foscors i poques llums d’esperança en les vides corrents de la seva gent.

Considine comença la seva història amb un acte de brutalitat: Joseph, un alcohòlic violent i atrapat en una espiral d’autodestrucció, torna a casa després d’una nit de borratxera i apallissa el seu propi gos fins a matar-lo. Així marca l’inici del camí en què acompanyarem aquest personatge iracund i antipàtic que ha renunciat a establir qualsevol lligam amb ningú. Però un dia per casualitat coneix la Hannah, una dona que porta una petita botiga, maltractada pel seu marit i amparada en el fervor religiós que tot i el seu propi drama personal li oferirà a Joseph una petita escletxa cap a l’amor, la compassió i la redempció.

Olivia Colman i Peter Mullan a 'Tyrannosaur'

Peter Mullan i Olivia Colman, també multipremiats pel seu treball, són els encarregats d’interpretar aquests personatges ensorrats i ferits que intenten tirar endavant a pesar de tot. Considine descarrega en ells dos tot el pes d’una història que no fa us d’artificis, gaires més personatges ni escenaris que les seves cases i la botiga. I ells responen abordant uns papers durs que resolen amb gran credibilitat.

La seva relació, que comença plena de recels i evoluciona cap al suport i la comprensió mutues, li serveix al director per parlar-nos del fàcil que és caure en un pou i el difícil que és sortir-ne, de la violència de gènere, de l’aïllament social o de la capacitat d’evasió que poden proporcionar una ampolla o una estampa de Jesús.

Temes gens fàcils que Considine exposa de forma sincera i despullada en un film sencill i cru que, amb estil i intencions totalment indies, parla de realitats sense embuts i a la vegada fer-nos veure que fins i tot en les pitjors situacions hi ha lloc per un raig de llum.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies