Nacho Vigalondo volia fer una pel·lícula d’extraterrestres. Si el seguiu per Twitter (@Vigalondo) o heu llegit entrevistes seves, ja sabreu que es tracta d’un friki enamorat de tot el que s’anomena (erròniament i ja em penedeixo de fer servir aquest terme) ‘la subcultura’. Però Vigalondo era perfectament conscient de les seves limitacions i per això Extraterrestre treu el màxim partit a un pressupost modest, reduïdes localitzacions i un repartiment composat per 5 actors.
Julio i Julia no es coneixen però es desperten al mateix llit després de passar junts una nit de festa i borratxera. Ell s’enamora. Ella no i a sobre té parella. Quan Julia s’intenta desfer del noi, s’adonen que estan al mig d’una invasió extraterrestre.
Un punt de partida que podria ser típic dona lloc a una pel·lícula molt original, que aprofita les seves limitacions i les converteix en virtut. Vigalondo escriu un guió excel·lent, amb una gran caracterització de personatges que esdevenen el motor principal de la pel·lícula. S’allunya dels estereotips (tot i que al principi juga amb ells) per construir persones reals que es mouen en la pantalla mostrant reaccions i mantenint converses properes i creïbles, rellevants, emocionants i divertides. El director té un sentit perfecte del ritme i fa servir els més variats elements per enganxar a l’espectador i, el més important, no s’oblida de cap d’ells i els va recuperant per donar-los un sentit i una funció específica dintre de la trama. Per últim, la pel·lícula té un final preciós, coherent amb la història i amb els personatges.
En paral·lel a la fortalesa del guió tenim un repartiment que dona vida als personatges amb precisió i talent, al servei de la història però donant el màxim. Michelle Jenner i Julián Villagrán interpreten a una parella protagonista amb química, tensió sexual i una relació que recorda a les de les comèdies més clàssiques. Carlos Areces i Raúl Cimas tenen uns personatges d’allò més divertits, amb un punt més exagerat però amb moments extremadament hilarants i una progressió dramàtica mesurada per no arribar a cansar. Per últim, cal mencionar a Miguel Noguera, amb un paper breu però molt còmic, que en cap cas defraudarà als seus seguidors.
Extraterrestre és una gran comèdia, divertida i bonica, ben escrita i interessant, amb sentiment i mala llet, una cosa poc habitual en un món, el de la comèdia, on el més habitual és anar a allò més fàcil.
Envía una resposta