Qui ha dit que la invasió de la Terra sempre s’ha de plantejar des de l’exterior? Perquè sempre es pensa en alienígenes, els homenets verds o grisos que ens envairan amb unes super naus espacials i amb una força de destrucció massiva? Ja us dic des d’ara que en “La dona que es va perdre” la possible invasió de la Terra no vindrà des de l’espai, sinó des del subsòl. Els talps podrien arribar a governar la Terra.
Inverosimil, aclaparadora, fictícia, delirant, i en el fons molt humana, són alguns dels adjectius que més s’ajusten per descriure aquesta ficció. Un món irreal basat en el nostre on els humans conviuen amb Talps, una raça que pot adoptar la forma humana i que han decidit espiar-nos per invadir-nos. Aquesta història la descobrim gràcies al personatge de l’Alícia, una arquitecta que, un dia, coneix un topògraf tímid i amb ulleres de pasta que li roba el cor. Però l’Artur i la Júlia, els socis del despatx de l’Alícia, estan convençuts que el topògraf és un talp, un espia d’un altre món que ha vingut a cartografiar el nostre. Quan el topògraf fa un bot i salta per la finestra, l’Alícia decideix fiar-se de la seva intuïció i seguir-lo fins a descobrir què s’amaga sota els carrers de la ciutat.
A “La dona que es va perdre” els personatges estan molt ben construïts. Personalment m’encanten l’Artur i la Júlia, per exemple i el seu “mono” a les cabines de canviar de sexe, ara vesteixen faldilles com pantalons. Us imagineu que faríeu si poguéssiu anar canviant d’un sexe a un altre sempre que volguéssiu?. Tot i ser uns personatges més aviat secundaris hauran de decidir de quin bàndol estan.
De la mateixa manera s’ha de destacar la construcció de l’ambient, tant dels dos móns, com de la relació que s’estableix entre ells. Molt ben aconseguida la construcció de les ciutats, de les zones d’intercanvi de informació i els punts d’entrada entre un món i l’altre, zones com el metro o el clavegueram. Però el més interessant és l’explicació de com un talp pot ser fill de dos humans, tot recau en una mutació genètica. El gran encert de l’autora és tractar els talps com als humans, no tots són iguals ni tenen les mateixes capacitats.
“La dona que es va perdre” és una obra que demostra que la ficció en català té molt a dir. Amb un llenguatge molt acurat i actual, i amb uns capítols molt curts, on hi predominen els diàlegs, ens trobem enfront d’una lectura molt dinàmica i amena. Una novel·la de ficció molt recomanable per aquells que consideren que encara no està tot dit en el món literari de la ciència ficció, sense oblidar-ne un rerefons subtil que hi aporta un regust poc condescendent i força crític de la nostra societat.
Si trobeu pel carrer algú amb unes ulleres pasta potents compte, potser sigui un espia del món dels talps.
Editorial: Empúries
ISBN: 978-84-9787-771-8
Pàgines: 256 Pags
Preu: 15,38€ (ebook: 13,99€)
Marina Espasa va néixer a Barcelona l’any 1973, és filòloga i treballa, quan pot, de guionista, periodista cultural i traductora. Va formar part de l’equip dels programes de televisió Saló de lectura (BTV, 2002-2006) i L’hora del lector (33, 2007-2011). És crítica de llibres del diari Ara i del programa de ràdio Cabaret Elèctric d’iCat fm. Com s’acostuma a dir, aquesta és la seva primera novel·la.
Envía una resposta