Patrulla 142 – La Finestra Digital

Patrulla 142

2012-03-19

7Valoració

Aquells meravellosos anys

El lema dels boy scouts d’Amèrica diu: “Pel meu honor, jo faré tot el possible / per complir el meu deure amb Deu i el meu país / per ajudar als altres en tot moment / per mantenir-me físicament fort, mentalment despert i moralment recte”. És un lema que defineix una societat amb uns principis morals estrictes i una organització dedicada a aportar valors positius a la societat. Tots aquests principis queden demostrats a Patrulla 142 de Mike Dawson, però l’autor també ens presenta les contradiccions que es donen en la seva aplicació.

Guanyadora d’un premi Ignatz, Patrulla 142 segueix a un grup de scouts i als seus monitors al llarg d’una setmana en un campament situat als boscos de New Jersey. Adolescents i adults comparteixen experiències i intercanvien papers a mesura que les relacions entre ells s’intensifiquen.

Mike Dawson decideix retratar el món dels scouts fugint de qualsevol tractament suau, apostant per una visió realista, brutal i allunyada de l’edulcorada visió idealista que el cos presenta d’ell mateix. El dia a dia dels nens i adolescents està ple de conflictes, de baralles, de bromes de mal gust i crueltats pròpies de l’edat. Al costat dels joves trobem als monitors adults que formen part també d’aquestes històries i fins i tot acaben comportar-se de manera totalment oposada als valors que estan intentant ensenyar. Són aquests canvis de paper els que porten l’obra de Dawson a un nivell superior, fent que el que podria ser una col·lecció d’anècdotes divertides i poc més es transformi en una reflexió seriosa sobre les fronteres entre l’adolescència i el món adult.

L’autor construeix l’obra amb breus històries interconnectades que van donant forma al fil conductor de fons que suposa la vida en el campament. La brevetat de les narracions fa que algunes guanyin en força perquè expliquen molt i ens deixen amb ganes de més, però d’altres no tenen el mateix nivell, resulten menys interessants i no aporten tant al conjunt de l’obra. Dawson té un estil bastant caricaturesc, els nombrosos personatges es diferencien amb claredat i els escenaris estan definits amb els elements suficients com per situar-nos en tot moment en l’acció. L’aspecte gràfic de l’obra no és excel·lent però té el suficient nivell com per ajudar a la construcció de la història amb una narració clara i fluida.

Patrulla 142 és una obra interessant, un punt irregular però amb els suficients moments emocionants com per atreure a tot tipus de públic. Amb un tractament dels adolescents i dels adults acurat i a estones brutal, Dawson ens apropa a un món que lluny de ser ideal és tan real com la vida mateixa, a uns anys i unes experiències que en major o menor mesura tots hem viscut.