Una emisora de ràdio. Un programa de matinada “Ho busco però no ho trobo”, on els oients truquen cercant on poden trobar tal o qual cosa que necessiten. Quatre persones treballen al programa, més una tècnic de so a la que només sentim la veu. I aleshores, una trucada trastoca el desenvolupament rutinari del programa, i tot esclata.
La Candela (Clara Cols) és la conductora del programa. Una presentadora consolidada i estimada pels oients, que espera (com la resta) obtenir un canvi al programa de la tarda, pel qual han presentat un projecte, i que li permetria fer un programa d’entrevistes en profunditat amb una mica més de qualitat que la feina que realitza al Ho busco però no ho trobo.
La Clara té una relació amb el Llorenç (Pablo Lammers), director del programa, que ha triat el dia d’avui per demanar-li a la Clara si vol anar a viure amb ell.
El Pedro (Sergio Matamala), amic dels dos anteriors i col·laborador del programa cercant la informació a la xarxa, és un apassionat del món de la ràdio a la qual dedica també el seu temps lliure en un petit programa de ràdio local, i que desitja poder locutar algun dia, per la qual cosa assisteix a classes de català per millorar la seva dicció.
Finalment, l’últim personatge és Anna (Alícia Puertas), la becària a la qual la Candela ha decidit donar-li una oportunitat per a que a més de portar cafès, avui pugui entrar una mica en antena.
Just abans de començar el programa i abans que Pedro i la becària hagin arribat, en Llorenç li demana a la Candela que vagi a viure amb ella. Ella es nega argumentant que la seva relació era només sexe i que no vol cap mena de compromís més. La conversa i la frustracció d’en Llorenç queden pendents en arribar la resta de personatges.
La Blanca (Blanca Caminal), la tècnic de so, li passa una trucada a la Candela (“Bona nit, busco un tap”) que actuarà de desencadenant de tota una sèrie de conflictes entre els personatges, on coneixerem els secrets, mentides i sentiments de tots ells, on veurem la transformació de l’Anna en la #Bucay2.0 i on no pararem de riure en una hora i vint.
L’obra està carregada de referències a les xarxes socials (Twitter, Facebook), a internet en general (Google, Yahoo, Hotmail, Messenger) i l’actualitat social i cultural del país (Guardiola, Quim Monzó, Risto Mejide…) i d’un guió precís i efectiu, on fins i tot la música que acompanya als personatges durant l’emissió del programa i a l’entrada de les trucades està intel·ligentment escollida.
Grandíssim text i gran direcció de Cristina Clemente, amb gags divertidíssims, textos delirants (#paranoiataps) i una actuació magnífica per part dels 4 actors. Una veritable delícia d’obra: divertida, fresca, original, moderna i capaç de demostrar que sense grans artificis ni escenografies, només amb un bon text i 4 actors en estat de gràcia, es pot fer molt bon teatre.
Jo, de vosaltres, no me la perdria.
Es pot veure a: La Villarroel
Text: Cristina Clemente
Intèrprets: Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Alícia Puertas i Blanca Caminal.
Vaig anar a veure aquesta obra diumenge passat i va ser fantàstica. Els actors treballen tant bé que se t’oblida que són actors, entres a la història des del minut 1. La naturalitat i la convicció amb que tiren endavant l’obra és extraordinària. Un guió ben trabat, referències actuals, humor intel.ligent i un ritme trepidant fan les delícies d’aquest espectacle. Jo no me la perdria. Una meravella.