La companyia Artemises porta al Guasch Teatre un dels grans textos de Federico García Lorca, “Bodas de Sangre”. Amor, passió, gelosia, traïció, honor, navalles, tragèdia, venjança, sang i mort. Tot això, en una hora i quart d’intensitat.
Bodas de Sangre és un dels grans textos que ens va deixar Lorca. La història és ja un clàssic conegut per la majoria, és la dicotomia entre l’amor i la mort. Basat en fets reals que Lorca va llegir al diari, va adaptar-los en una història on ens parla de l’Espanya tradicional i rural del moment, però sobretot ens parla de l’amor i ens parla de la tragèdia i la mort. Un text on combina prosa i vers i que està prenyat de simbologia i mites.
L’obra gira al voltant de la futura boda de dos nuvis. El nuvi comunica la seva intenció de casar-se a sa mare, i aquesta es veu de cop atrapada entre el desig de fer feliç al seu fill i els fantasmes del passat, on la promesa del seu fill va ser parella de Leonardo, familiar dels Félix, responsables de la mort del marit i un altre fill de la mare.
D’una altra banda, l’amor de la núvia per Leonardo, que ja creia cosa del passat, revifa quan el torna a veure el dia de la seva boda. Aquest amor ressuscitat també és correspost per Leonardo, malgrat ara és un home casat i amb una criatura.
Finalment, la boda es produeix, malgrat la desconfiança entre les dues famílies i els sentiments nous que ha descobert la núvia. Però, la tragèdia que es venia gestant al llarg de tota l’obra, plagada de símbols i anunciacions, pren forma. La núvia i Leonardo fugen durant el banquet per viure el seu amor malgrat les obligacions i les convencions. El nuvi, en defensa del seu honor i per l’amor sincer que sent per la núvia, surt en la seva persecució, trobant-los al bosc. En la lluita, tant ell com Leonardo moren.
L’obra està representada fidelment al text Lorquià. És difícil no fer-ho bé amb un text tan extraordinari, però la representació m’ha semblat mancada de moltes coses i tenia un nivell més propi d’una companyia amateur que d’una altra cosa (no s’ha d’oblidar que l’entrada costa entre 18 i 20 €). Els actors hi posen passió i voluntat, però l’afectació i la recitació que fan servir alguns, allunya bastant d’una representació creïble. És difícil transportar-se a l’Andalusia rural dels anys 30 on té lloc la història, sentint uns accents catalans tan marcats com el de la mare, per posar un exemple. L’excepció és l’actriu que fa de criada (voldria dir el nom, però com que segons el programa s’ho turnen entre 2 actrius, no tinc clar si la del dia 16 era Maydo Gargallo o Karen Gutiérrez), que fa una actuació clarament destacada de la resta, amb sentiment però sense afectació ni exageració, amb una dicció perfecta i una actuació de qualitat. Bernat Muñoz com a Leonardo és l’altra excepció, amb una actuació a l’alçada.
Tant l’escenografia com el vestuari és igualment modest. En definitiva la posada en escena no està a l’alçada del text, hi ha voluntat però manca professionalitat i mitjans.
Es pot veure a: Guasch Teatre
Text: Federico García Lorca
Intèrprets: Martha Carbonell, Juanma Chilet, Rosa Girona, Anna Maria Mauri, Alba Yáñez, Bernat Muñoz, Tanit Salvadó, Emma Rosselló, Maydo Gargallo, Karen Gutiérrez, Xavier Tor, Manuel Solàs, Àngela Puertas, Lluís Valencia, Ester Grau, Emma Rosselló, Alejandra Castelló i Enric Cervera.
Envía una resposta