Guanyadora del premi especial del jurat al Festival de Cannes de 2009 i nominada a quatre premis Cèsar, a la Millor Pel·lícula, Millor Guió Adaptat, Millor Muntatge i Millor Fotografia. Tres anys després “Las malas hierbas” arriba finalment a les nostres sales, un pèl tard però ha arribat, i això és una molt bona notícia. I és que el seu director, el gairebé nonagenari Alain Resnais, no només està en plena forma sinó que a sobre desborda modernitat.
Resnais, malgrat haver col·laborat amb gran quantitat d’escriptors al llarg de la seva carrera, adapta per primera vegada una novel·la. La novel·la és L’incident de Christian Gailly i l’adaptació aquesta Las malas hierbas, que poc te de novel·lística i molt de cinema, del pur. Resnais va escollir L’incident pel que té de sincopat, com d’improvisat, però també perquè va quedar fascinat per la tossuderia i obstinació de Georges Palet i Marguerite Muir, els dos protagonistes d’una història que ens parla del “desig de desig”.
A Marguerite (Sabine Azéma) li roben la cartera. Georges (André Dussollier) la troba i vol tornar-se-la a la seva propietària. Però d’això passarà a voler conèixer-la, i del voler al desitjar només hi ha un pas. Marguerite passarà de sentir-se agraïda a assetjada, per desprès passar al remordiment i… tornem a parlar de desig.
Així, a partir d’una anècdota Resnais configura un retrat fascinant de l’obsessió. Una obsessió que afecta als personatges i que condueix l’espectador a un pou profund on habita l’estupidesa humana. En una visita guiada per Resnais, que seguint les seves pròpies obsessions conjuga veus en off, moviments de càmera i plans surrealistes, a la recerca d’un retrat més enllà d’allò figuratiu. Una obra que creix minut a minut i que sorprèn al mateix ritme. Una comèdia existencial que s’escapa de cànons, i que desprèn aquella modernitat de la us parlava i que s’aprecia fins i tot en en l’heterogènia banda sonora, obra de l’especialista en la ciència-ficció Mark Snow (Expediente X, Millenium), o en l’elecció del dibuixant de còmic Blutch per crear un dels millors cartells que he vist darrerament.
Envía una resposta