Las malas hierbas
9Valoració

Guanyadora del premi especial del jurat al Festival de Cannes de 2009 i nominada a quatre premis Cèsar, a la Millor Pel·lícula, Millor Guió Adaptat, Millor Muntatge i Millor Fotografia. Tres anys després “Las malas hierbas” arriba finalment a les nostres sales, un pèl tard però ha arribat, i això és una molt bona notícia. I és que el seu director, el gairebé nonagenari Alain Resnais, no només està en plena forma sinó que a sobre desborda modernitat.

Resnais, malgrat haver col·laborat amb gran quantitat d’escriptors al llarg de la seva carrera, adapta per primera vegada una novel·la. La novel·la és L’incident de Christian Gailly i l’adaptació aquesta Las malas hierbas, que poc te de novel·lística i molt de cinema, del pur. Resnais va escollir L’incident pel que té de sincopat, com d’improvisat, però també perquè va quedar fascinat per la tossuderia i obstinació de Georges Palet i Marguerite Muir, els dos protagonistes d’una història que ens parla del “desig de desig”.

A Marguerite (Sabine Azéma) li roben la cartera. Georges (André Dussollier) la troba i vol tornar-se-la a la seva propietària. Però d’això passarà a voler conèixer-la, i del voler al desitjar només hi ha un pas. Marguerite passarà de sentir-se agraïda a assetjada, per desprès passar al remordiment i… tornem a parlar de desig.

A Sabine Azéma li acaben de robar la cartera. "Las Malas Hierbas".

Així, a partir d’una anècdota Resnais configura un retrat fascinant de l’obsessió. Una obsessió que afecta als personatges i que condueix l’espectador a un pou profund on habita l’estupidesa humana. En una visita guiada per Resnais, que seguint les seves pròpies obsessions conjuga veus en off, moviments de càmera i plans surrealistes, a la recerca d’un retrat més enllà d’allò figuratiu. Una obra que creix minut a minut i que sorprèn al mateix ritme. Una comèdia existencial que s’escapa de cànons, i que desprèn aquella modernitat de la us parlava i que s’aprecia fins i tot en en l’heterogènia banda sonora, obra de l’especialista en la ciència-ficció Mark Snow (Expediente X, Millenium), o en l’elecció del dibuixant de còmic Blutch per crear un dels millors cartells que he vist darrerament.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies