Los timadores – La Finestra Digital

Los timadores

2012-03-14

8Valoració

Lluny de Palomar

Edicions La Cúpula continua la publicació del millor de l’obra dels germans Hernández, amb l’arriscada “Los Timadores”, una original novel·la gràfica escrita i dibuixada per Beto, que ens allunya momentàniament de la saga de Palomar per submergir-nos a la pantalla de cinema.

La història del còmic alternatiu nord-americà no hagués estat la mateixa sense la irrupció, a principis dels anys vuitanta, de Jaime, Mario i Gilbert “Beto” Hernández, tres talentosos germans californians d’origen mexicà, autèntics devoradors de còmics, música punk californiana i de bandes hardcore, pel·lícules de sèrie B i altres manifestacions de la cultura popular, que unirien esforços creatius en la seminal revista “Love and Rockets”. Amb el temps, Beto desenvoluparia el seu particular univers creatiu en una sèrie de novel·les gràfiques ambientades a Palomar, un territori metafòric, un autèntic espai mental com ara el Macondo de Gabriel García Márquez, Región de Juan Benet o el Yoknapatawpha faulknerià. La principal protagonista d’aquesta particular saga de còmics, que funciona com una mena de soap opera expansiva i més aviat marciana, serà Luba, una exuberant dona de generoses proporcions que recorda poderosament a les protagonistes de les pel·lícules del director nord-americà Russ Meyer.

Ediciones La Cúpula ja havia recopilat les aventures nord-americanes de Luba, després de la seva fugida de Palomar per la por a les represàlies, en un esplèndid tom titulat simplement “Luba” al que haurien de llançar-se el més aviat possible, si volen descobrir a una de les personalitats femenines més complexes i captivadores del còmic contemporani. En ell, ja se’ns presentava a Fritz, una germanastra de Luba tan “dotada” com aquesta, disposada a fer carrera com a actriu cinematogràfica. Ara apareix, per fi, en una edició impecable com ja és costum en La Cúpula, “Los Timadores”, el resultat dels seus esforços com a actriu, un particular “spin-off” que ens allunya momentàniament de la saga de Luba per endinsar-nos en la “ficció dins la ficció”. “Los Timadores” vindria a ser, per dir-ho d’alguna manera, l’adaptació al còmic –en format scope i rigorós blanc i negre– de la pel·lícula (digna, per cert, d’una sessió grindhouse com Déu mana) en la qual Fritz encarna a Nala, la confosa ajudant d’un mag que decideix abandonar-ho sobtadament per llançar-se a la carretera a la recerca d’aventures.

Ja l’inici del còmic –en el qual se’ns presenta a Nala i als seus altres dos companys de fatigues, la provocadora Vincene i el proxeneta rocker Wes– és pura sèrie B, digna d’un telefilm Lorimar o d’una crooked-story dels anys setanta. Però aviat, el desencantament que sembla assetjar als personatges, el sexe descarnat, els girs narratius desconcertants, l’atmosfera enrarida, la posada en abisme dels personatges i els inesperats brots de violència ens recorden que “Los Timadores” és molt més que una “pel·lícula” de pistoles, estafes, xulos i noies massisses. Aquesta novel·la gràfica és una altra inspirada variació, una mica més excèntrica que de costum, en l’expansiva saga de Palomar; una peça notable de la narrativa quirky nord-americana, de pols més cinematogràfic que mai, que farà les delícies de qualsevol bon connaisseur, com els germans Hernández, capaç d’apreciar la bona cultura popular.