“Odio els escriptors de tota mena”

Així com sona. El guionista i dibuixant de còmics Beto Hernández odia els escriptors però, en canvi, estima els directors de cinema. Ho demostra a “Los timadores”, la seva nova novel·la gràfica editada a Espanya, en la qual el (bon) pols cinematogràfic del californià es fa més evident que mai.

Beto Hernández.

Gràcies a l’amabilitat de l’editorial La Cúpula, la Finestra Digital ha tingut l’ocasió de xerrar amb aquest creador indòmit i insubornable que, a més, respon a les preguntes sense embuts, amb una sinceritat inusual que dóna sentit al vell ofici d’entrevistador.

“Los Timadores” és una mena de spin-off de les seves novel·les gràfiques de Luba que ens mostra una “pel·lícula” interpretada per un dels personatges. Com se li va ocórrer la idea de crear falses adaptacions al còmic de pel·lícules de sèrie B?

Love and Rockets” era un comic-book de 28 pàgines i jo només tenia 18 per a mi. Vaig haver d’escollir les històries més importants per col·locar-les en el llibre, la qual cosa no em va deixar espai per permetre’m altres tipus diferents de relats. Sempre he gaudit amb les novel·les policíaques i els relats d’horror explícit, però fins ara no havia pogut encaixar-los en la meva feina. L’únic personatge amb el qual vaig poder fer fer això va ser amb la germana de Luba, Fritz. Els altres personatges van seguir amb la seva vida a Palomar, mentre que Fritz es va convertir en una noia independent, rica, vividora i atractiva que jo podia enviar allà on volgués. En aquella època volia introduir-me al món de la novel·la gràfica, així que vaig fer de Fritz una actriu i la vaig col·locar en pel·lícules / històries que podrien tractar de tot el que jo volgués. El problema que m’he trobat, per altra banda, és que alguns dels meus lectors volen que continuï per aquest camí.

Portades de "Nuevas Historias dels viejo Palomar", "Luba" i "Los Timadores", de Beto Hernández. Totes editades per La Cúpula.El format scope de la vinyeta, l’elecció dels enquadraments recorda totalment una pel·lícula. Ha pensat a dirigir alguna amb els seus personatges?

Vaig intentar fa anys dirigir una pel·lícula sobre Palomar, però hi havia massa persones que tenien les seves pròpies idees de com havia de ser.

Si “Los Timadores” fos de debò cinema, podria ser un bon film per a una sessió grindhouse o una crooked-story (història de timadors). Quin és el cinema que li agrada? Va pensar en pel·lícules concretes a l’hora d’escriure?

No tenia en ment cap pel·lícula quan vaig escriure “Los Timadores”, excepte algun tipus de melodrama criminal molt sexi dels que ja no es fan.

Pensa continuar amb aquesta línia en el futur, la ficció dins de la ficció, o tornarà al seu món particular, Palomar?

Tornaré a Palomar amb “Love and Rockets” vol. 3 llibre 5, i la influència  dels procediments “cinematogràfics” de Fritz serà més que evident.

Un cop més les dones –com ja passava a “Luba” i “Girl Crazy”– són molt importants. D’alguna manera, tot gira al voltant d’elles. Què és el que fa tan úniques a les dones de les seves novel·les gràfiques?

Simplement m’encanta dibuixar dones atractives. És molt natural per a mi donar-les una personalitat un cop dibuixades.

Homes i dones sempre semblen estar bastant confosos, perduts en el paisatge. Són els seus personatges pessimistes o només lúcids?

Els personatges estan sempre perduts, com bé has notat. En les històries de Fritz hi ha dos angles diferents: la història sempre gira entorn a personatges atrets per la sexualitat de Fritz o indiferents a ella.

Les seves influències són molt variades: els comic-books de superherois, “Mad”, “Archie”, els underground comix… Llegeix còmic contemporani? Hi ha autors que li interessin?

Vaig gaudir realment amb “Pagando por ello” de Chester Brown (també a La Cúpula) i amb “My friend Dahmer” de Derf Backderf. Rarament llegeixo nous còmics i mai llegeixo prosa. En realitat, odio els escriptors de tota mena.

D’alguna manera, les seves històries em recorden el millor de la “narrativa estrafolària”. Inevitablement em vénen al cap dos autors: el novel·lista Jim Thomson i el cineasta David Lynch. Els reconeix entre les seves influències?

Com ja he dit, odio als escriptors, però m’agraden els cineastes; David Lynch és una influència important en els llibres de Fritz. No estic influït per altres autors, tret que sigui inconscientment.

Finalment m’agradaria preguntar-li: Com definiria Palomar? Què opina dels habituals esments al “realisme màgic” que es fan quan es parla de la seva obra?

No sabia què era el “realisme màgic” fins que algú m’ho va explicar. Vaig créixer amb la realitat i els misteris inexplicables convivint braç a braç, així que vaig pensar que seria interessant usar ambdues coses en les meves històries. Ho vaig fer així perquè no tenia ni idea de com distanciar-me d’altres autors i artistes, i sabia que si no ho feia, ningú notaria la meva presència. Volia guanyar-me la vida com autor de còmics, i ser jo mateix em va semblar la millor manera.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies