Partint de la base que em costa connectar amb les versions modernitzades d’obres clàssiques, resultava previsible que aquest Coriolà de William Shakespeare dirigit per Àlex Rigola es convertiria en un plat difícil de digerir. Amb certa recança he de dir que l’hora i quart d’espectacle va confirmar les meves pors i, tot i que puc aplaudir la valentia de la proposta, crec que no és la millor manera de presentar aquest text.
Coriolà ens explica la història d’un general romà que va viure al segle V abans de Crist. Ens situem al principi de la República de Roma, un moment històric en el que generals i nobles es disputen les prefectures de l’Estat. Coriolà és un d’aquests homes, valent i estricte, que acaba enfrontat amb els tribuns de la plebs i és finalment desacreditat i expulsat. El seu orgull l’impulsa a retornar al camp de batalla però aquest cop fent costat als volscs, els enemics de Roma. Només la mare de Coriolà aconseguirà parar aquest sanguinari procés de revenja.
A ‘Coriolà’, Shakespare va construir un text basat en un protagonista que es mou entre diferents nivells de gris, a un pas de la virtut suprema i del més gran dels defectes, mostrant-se sempre humà, gloriós i fracassat. Lluny d’un relat maniqueu amb bons i dolents, Coriolà reflexiona sobre el poder i sobre les passions humanes i fa un retrat d’una democràcia incipient, inspiradora i també plena de problemes.
Es tracta d’un text fàcil d’entendre un cop resumit i que sens dubte té molta vigència en el món actual, però que esdevé molt més complicat de copsar amb la posada en escena que proposa Àlex Rigola. Aquest fa del minimalisme bandera i despulla l’escenari del Lliure de qualsevol decorat o element accessori més enllà d’unes cadires, guants de boxa i un gran rètol on es pot llegir la paraula DEMOCRACY.
Així conforma un ambient neutre i poc explícit on són el propi text nu i el treball dels actors, els únics elements que han d’aconseguir transmetre tot el sentit de l’obra als espectadors. Una missió que no s’aconsegueix en tota la durada de l’espectacle.
Copyright: Ros Ribas
Els actors, vestits de manera actual, asseguts en cadires de plàstic, declamen el text clàssic ambientat a l’antiga Roma. Però la freda exposició de les línies de Shakespeare es fa de manera que a qui no hagi llegit l’obra i no se li ofereix cap recolzament en el que situar-se, li costarà seguir el què està passant, sentirà desconcert i li costarà entendre les motivacions dels personatges, sobretot en la primera meitat. No ajuden tampoc algunes llicencies d’actualització escènica bastant sobrants com les escenes de lluita amb guants de boxa i katanes de fusta, que el rètol s’il·lumini i es posi a girar fins a marejar el respectable o que els actors es posin a cantar cançons en dos moments de la representació.
Amb aquests elements de base, el treball dels actors pateix una càrrega massa alta de responsabilitat d’haver de comunicar el que vol Rigola sense més artifici que la seva veu i això els perjudica. A estones el text sembla més llegit que interpretat i la falta de referents físics en l’escenari acaba afectant la qualitat de com es representa l’obra. El conjunt no funciona, els diferents elements no sumen per entendre el que es vol explicar i l’hora i quart passa més lenta del que deuria.
La versió del Coriolà de Shakespeare que presenta Rigola és molt arriscada. De ben segur el director deu imaginar que no tots els espectadors combregaran amb la posada en escena o les eleccions dramàtiques. Per mi no funciona i resulta una mica ridícul però és una aposta interessant que valdrà la pena per a tots aquells amants d’un teatre diferent, que defuig el classicisme i s’embarca en un viatge ple de perills.
Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: William Shakespeare
Intèrprets: Mercè Aránega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Jordi Puig “Kai", Santi Ricart, Marc Rodríguez
Envía una resposta