Una història d’amor en vuit trams. Així es defineix “David i Sara”, espectacle que des del 6 de març ocupa la Sala petita del Teatre Gaudí. Un amor marcat pel temps, la distància i sobretot els dogmes socials i convencionals. Òscar Molina dirigeix un text d’Ever Blanchet que ens convida a viatjar a l’inrevés del pas del temps.
La sala petita del Teatre Gaudí és un espai íntim on el públic es reuneix en petit comité. Precisament, un bon espai perquè els dos personatges que donen vida a David i Sara comparteixin la seva intimitat. La seva història d’amor no és fàcil, està plena d’obstacles i impediments, quelcom que paralitza qualsevol aspiració de futur. No desvetllarem els motius, però segons avança l’obra, l’espectador és el destinatari d’aquesta incertesa. ¿Per què viure el seu amor és tan difícil, per què únicament es desenvolupa en espais de trànsit, en moments puntuals i la resta es converteix en una llarga espera?
El text d’Ever Blanchet és configura com un retrocés en el temps. Anem enrere, des del final decrèpit dels protagonistes als seus orígens infantils. Des del conformat desencís final a la il·lusió del principi. Blanchet construeix un text força explicatiu en boca dels personatges, els quals es remeten contínuament a vivències del passat, tot i que alhora transmeten l’emoció del moment que reviuen amb intensitat –destacar el moment en què David es recorda fent l’amor amb una japonesa- i la de l’actual a la perfecció. Els personatges viuen i reviuen.
Destaquem la bona interpretació dels actors Xavi Casan i Maria Clausó, sobretot per com assimilen els canvis d’edat dels seus personatges i per com transmeten una passió que no s’esvaeix malgrat el pas dels anys. La manera en què es van rejovenint al llarg de l’obra, denota un intens treball corporal, sense que sigui necessari cap artifici a nivell de maquillatge. Els dos actors mantenen la química dels personatges des del primer moment.
David i Sara és una història d’amor complicat, amb una posada en escena sense artificis i modesta, però de resultats gens menyspreables. La direcció d’Òscar Molina s’adapta totalment a la complexitat del text, en cap cas esdevé pretensiosa i en alguns moments conserva certs tocs d’humor que fan pair millor el dramatisme de la pròpia història. Molt recomanable per a tots aquells addictes a les històries d’amor poc convencionals.
Es pot veure a: Teatre Gaudí
Text: Ever Blanchet
Intèrprets: Xavi Casan i Maria Clausó.
Gràcies, Neus per les teves paraules