George Clooney és l’home perfecte que sempre queda bé en tot allò que fa. “Los idus de Marzo” suposa el seu retorn a la direcció amb un thriller polític amb un gran elenc d’actors encapçalats per l’home del moment, Ryan Gosling. Un film que ens referma una idea que ja ens voltava pel cap des de fa temps: que en política no hi ha un pam de net.
“Los idus de Marzo” porta la campanya presidencial nord-americana fins Ohio, i els tòpics polítics nord-americans afirmen que “qui gana a Ohio, guanya les primàries“. Stephen Meyers (Ryan Gosling), jove, atractiu, idealista però ambiciós, és el segon assessor del governador Mike Morris (George Clooney), un dels dos aspirants del bàndol demòcrata. Tom Duffy (Paul Giamatti), cap de la campanya del contrincant de Morris, temptarà Meyers amb un lloc de treball i el col·locarà en una posició difícil. Paul Zara (Philip Seymour Hoffman), el cap de campanya de Morris i superior de Meyers, es troba endinsat en les negociacions per aconseguir el suport d’un senador de Carolina del Sud i Meyers, a banda, se sent atret per Molly Sterns (Evan Rachel Wood), una jove becària que inesperadament li complicarà la vida. De sobte una campanya que semblava guanyada, comença a complicar-se de manera insospitada.
George Clooney es va convertir en una estrella televisiva gràcies a “Urgencias“. Després va conquerir la pantalla gran amb el seu atractiu i bon fer i finalment, quan es decideix a posar-s’hi darrera la càmera resulta que també hi té gràcia. Primer va dirigir “Confesiones de una mente peligrosa“, més tard arribaria l’esplèndida “Bona nit i bona sort“, per, finalment, canviar d’estil i dirigir “Ella es el partido“. “Los idus de Marzo” suposa el retorn de Clooney a la direcció amb una posada en escena elegant i un discurs contundent contra la falsedat en la política. El quart film de Clooney com director és una adaptació de l’obra teatral “Farragut North” de Beau Willimon, on aquest explica la seva experiència personal en el món de la política. Willimon s’ha encarregat de l’adaptació, amb el propi Clooney i Grant Heslov.
Els idus eren dies considerats afortunats pels romans, però curiosament un idus de Març va ser el moment en que Juli Cesar va ser traït i assassinat. En aquest sentit el títol de la pel·lícula té alguna cosa d’espoiler evident quan ja s’ha vist la pel·lícula. El film centra la seva primera meitat en mirar de treure l’entrellat dels tires i arronses polítics per aconseguir el poder mentre es disfressa gradualment de thriller, que no abandona la carrera dels presidenciables, per mostrar-nos el veritable rostre dels personatges. El film parla de la moral, de l’ambició, de la corrupció del poder i ens acaba conduint a una conclusió que en els temps que corren cau pel seu propi pes: no hi ha un pam de net.
Ryan Gosling, el noi del moment gràcies a “Drive”, és el gran protagonista del film. Ell, amb aquest personatge del jove assessor polític, idealista però ambiciós, carrega sobre les seves esquenes el pes de la pel·lícula. L’acompanya un elenc de gran noms com el mateix George Clooney que s’ha reservat el paper del governador Morris; Philip Seymour Hoffman, cap de campanya de Morris; Paul Giamatti, el responsable de la campanya de l’oponent; Marisa Tomei, una ambiciosa periodista, i Evan Rachel Wood la becaria temptadora. Tots ells en papers petits però convincents.
“Los idus de Marzo” és un film notable, de discurs contundent, que mostra l’elegància que té Clooney com a director i que reafirma a Ryan Gosling com un actor al que tenir en compte ara i sobretot, de cara al futur.
Envía una resposta