Intocable
7Valoració

Després de ser escollida per clausurar la última edició del Festival de San Sebastián i de convertir-se en tot un fenomen al seu país, on ja l’han vist més de 18 milions de persones, arriba l’últim exitàs de l’altra banda dels Pirineus disposat a conquerir també els espectadors d’aquí.

En veure el cartell de ‘Intocable’ hi ha tres coses que poden tirar enrera a l’espectador. Primer el tant comentat èxit que ha assolit a França. Admetem-ho, el sentit de l’humor, la sensibilitat i el ritme de les pel.lícules del país veí no sempre encaixen amb gran part del públic d’aquí. En segon lloc el subtítol de ‘Basat en fets reals’, sovint preludi de melodrames mal plantejats a la gran pantalla. I finalment els personatges: jove de color i home en cadira de rodes superant adversitats, ingredients per una trama o massa ensucrada o massa lacrimògena.

Doncs bé, podeu descartar aquestes tres pors i entrar al cinema ben tranquils, per que ‘Intocable’ s’ho val. El film dirigit conjuntament per Olivier Nakache i Eric Toledano uneix dos personatges de mons i vides molt diferents que contra tot pronòstic arribaran a aprendre molt l’un de l’altre i construir una sòlida amistat. Un és Driss (interpretat per Omar Sy que va guanyar amb aquest paper el premi Cesar al mateix Jean Dujardin), un jove que viu del subsidi d’atur i que només es presenta a entrevistes de feina per intentar perpetuar tant com pugui la seva vagancia a costa de l’estat. L’altre és Philippe (François Cluzet), un milionari tetraplègic condemnat a viure en una cadira de rodes després d’un accident i que busca algú que l’atengui a casa seva.

Intocable

Potser res massa novedós i força previsible però ‘Intocable’ sap recolzar-se bé en els punts forts que els seus directors tenen entre mans. Els dos protagonistes (actors i personatges) formen una curiosa parella amb una curiosa química que funciona. Les maneres eixalabrades d’un i els modals aristocràtics i antiquats de l’altre xoquen i es complementen en diverses situacions que fan ús d’un sentit de l’humor molt més universal del que ens tenen acostumats altres films francesos.

Un humor que es permet unes quantes bromes que ratllen el políticament incorrecte però no el traspassen ni cauen en la xabacaneria i que es manté en un punt calculadament just per decantar el dramatisme que hi ha a les vides de Philippe i Driss, cap a un conjunt on regnen l’optimisme i l’aposta per les ganes de viure.

Amb aquest to, que no es passa ni de banal ni de profund, Nakache i Toledano aconsegueixen quelcom que té mèrit i és contagiar sobretot una sensació a l’espectador que si es para a pensar no haurà vist res massa novedós ni sorprenent, però que ha conectat amb la història i l’ha viscut amb un somriure.

Així ‘Intocable‘ resulta una pel.lícula sencilla, ben feta, divertida i bonrollista que explica bé el què vol explicar, sense riscos innecesaris ni dramatismes que aixafin més del compte l’optimisme que aconsegueix transmetre. I, francament, s’agraeix.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies