Dos guaperes i una dama. Chris Pine, Tom Hardy i Reese Witherspoon. Tots tres protagonitzen “Esto es la guerra”, una comèdia romàntica d’acció dirigida per McG, el director de “Los Ángeles de Charlie” i “Terminator Salvation”.
El film explica la història de Tuck i FDR, dos amics molt amics que ronden la trentena i treballen junts com a espies del govern. Fins que entra en joc una dona que situa en zona de perill la seva gran amistat. I és que tots dos s’han fixat l’objectiu de conquerir la seva font de fascinació, la Lauren, una avaluadora de productes, guapa i soltera. Tuck i FDR no dubtaran en fer servir tots els seus trucs d’espionatge per fer-se amb el seu objectiu.
La pobre (o no) Reese Witherspoon torna a situar-se de nou entre de dos homes. Si a ¿Cómo sabes si…? havia d’escollir entre Owen Wilson i Paul Rudd amb una balança emocional de contrapesos desigual, en aquesta ocasió li toca escollir entre Tom Hardy o Chris Pine, dos mascles alfa per als que la balança no serveix. Com a bona avaluadora de productes, el personatge de Reese Witherspoon sabrà com posar-los a prova.
De fet els dos personatges masculins, a banda de que un sigui anglès i amb un passat de pare de família, es diferencien ben poc. Així, l’elecció de la Lauren, tot i comptar amb un procés de selecció força interessant, no queda ben justificada. Però de fet tant se val, per que en aquest film, tot i que sempre existeix la curiositat de saber amb qui es quedarà, això no importa gaire. Com tampoc importa gaire la trama secundaria que acompanya el romanç a dues bandes. Una història d’acció, amb la que McG s’hi troba ben a gust però que viatja massa en paral·lel, fins i tot de vegades es perd de vista, per de cop i volta col·lisionar amb la vessant “sentimental” del film en un final irremeiable.
El que sí importa són aquells moments que fan de Esto es la guerra una comèdia força entretinguda. Moments com aquell en que la Reese Witherspoon entona el This is how we do it de Montell Jordan mentre és espiada per partida doble, o les contínues situacions en les que les alfes i les betes de Hard i Pine entren en conflicte. Moments que d’altra banda no aguanten per si sols una comèdia que sí, resulta d’entretinguda però també oblidable. Tampoc és per demanar-li més.
Envía una resposta