Violines y trompetas
5Valoració

L’any 1977 s’estrenava per primera vegada al teatre “Violines y Trompetas”, obra de Santiago Moncada amb representacions simultànies a Madrid i Barcelona. Si Juanjo Menéndez, Jesús Puente, Pilar Bardem i Violeta Cela protagonitzaren la versió madrilenya, Paco Morán, Fernando Guillén, Ana Mª Mauri i Flora Mª Álvaro ocuparen durant tres anys consecutius el Teatre Talia de Barcelona. De “Violines y Trompetas” fins i tot se’n va fer una pel·lícula l’any 1984 amb Jesús Puente i José Luis López Vazquez. Una trentena d’anys després l’obra torna a Barcelona, al Teatre Borràs, i ho fa amb Joan Pera com a estrella principal.

Un homenatge sincer i afectuós és el que Joan Pera ha volgut fer a Paco Morán, el seu company d’escena durant més de deu anys. I el valent de dur-lo a terme és el director Miquel Gorriz, que segurament no va poder-s’hi negar després de que l’any passat dirigís en Joan Pera a Visca els nuvis de Jan de Hartog.

I és que Joan Pera és un tot terreny. Cóm ens agrada veure’l fer el pallasso, i que bé que ho fa. Ell és sense dubtes el principal atractiu d’aquesta “recuperació”, que compta també amb les interpretacions Ferran Rañé -que dona molt bé la rèplica a Joan Pera-, d’Anna Gras -a la que injustament tracten de “novísima” en el programa de mà de l’obra-, i de Lloll Bertran, per la que personalment sento debilitat i de la que, malgrat la meva subjectivitat, m’atreveixo a dir que a Violines y Trompetas està magnífica.

La història no ha variat gairebé gens en 30 anys. Tres músics de càmera, bastant mediocres, que comparteixen la seva professió però també els seus objectius amorosos. L’assaig d’El trio de l’Axiduc de Beethoven serveix de fil conductor d’una obra amb temes tan universals com el sexe, la frustració o els desitjos reprimits. Temes que d’altra banda comptaven amb matisos molt diferents quan l’obra va ser escrita a finals dels anys 70. Espanya acabava de sortir d’un llarg període de dictadura i d’estricta moral, i podem comptar amb que la situació moral que se’n representava era bastant atrevida.

Lloll Bertran, Joan Pera i Ferran Rañé a "Violines y trompetas.

Però les picardies de llavors avui dia resulten banals, i el text envellit. De poc serveix que intentin compensar focalitzant l’atenció en la relació d’amistat dels protagonistes, o que abusin del caràcter del personatge de Joan Pera per omplir-lo de gracietes de les que només riu aquell que més s’hi sent identificat, el sector més veterà del públic. Humor com el dels vells temps, d’aquell que tant agradava a Jose Luis Moreno per les seves nits de festa.

Avis i avies de Barcelona, si voleu riure una estona, definitivament Violines y Trompetas és la vostra obra.


Es pot veure a: Teatre Borràs
Text: Santiago Moncada
Intèrprets: Joan Pera, Lloll Bertran, Ferran Rañé i Anna Gras.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies