Broadway, els musicals, aquells neons il·luminant el carrers. Què fa falta per posar en marxa un d’aquells musicals d’èxit? Quin procés han seguit projectes com “Wicked” o “El Rei León” per arribar a estar anys i anys en cartell? Això és el que ens explicarà “Smash”, perquè Steven Spielberg s’ha proposat ressuscitar a l’ambició rossa, Marilyn Monroe, en forma d’un musical d’èxit.
Julia (Debra Messing) i Tom (Christian Borle) són un equip de guionistes musicals, que inicien un nou projecte, un espectacle basat en la vida de Marilyn Monroe. Quan un vídeo de la primera cançó es filtri a internet, Eileen (Anjelica Huston) una tenaç, intel·ligent i cínica productora decideix apostar per ell. Al projecte també s’hi afegirà Derek (Jack Davenport), un brillant director, de gran talent però també molt egocèntric i malcarat.
El primer pas del procés serà la difícil tasca de trobar a Marilyn. Inicialment sembla que Ivy Lynn (Megan Hilty), una veterana de l’escena teatral de Broadway que somia amb aconseguir la seva gran oportunitat de deixar els cors, sembla la primera i única opció. Però de sobte apareix Karen Cartwright (Katharine McPhee), una jove d’Iowa, inexperta en l’escena i que deixa a tots amb amb la boca oberta durant el seu càsting. Qui d’elles aconseguirà el paper de Marilyn Monroe?
Paral·lelament al procés de gestació de “Marilyn: The musical”, la sèrie ens mostra la vida real que hi ha al darrera. Per exemple Julia i el seu marit estan enmig d’un complicat procés d’adopció; Eileen està en ple procés de divorci i té problemes per aconseguir finançar l’espectacle; i Derek podria arruïnar-lo tot si insisteix a intimar massa amb les seves estrelles. Serà com un viatge en muntanya russa que culminarà amb la nit de l’estrena, quan l’audiència determinarà si l’esforç ha merescut la pena i el musical serà un èxit.
“Smash” és una sèrie que parla del treball creatiu, de les rivalitats entre actrius, d’aconseguir els somnis, de tot el que passa rere el teló i com compaginar una professió tant absorbent amb la vida personal sense morir en l’intent. “Smash” és un musical sobre la creació d’un musical -el que converteix la sèrie en prohibida pels al·lèrgic als musicals-. Però no només és un musical, és també una sèrie dramàtica. “Smash” és, en resum, música, emocions, somnis, esperances i espectacle.
En uns moments en que “The Voice” i “Glee” estant de moda, els productors executius Steven Spielberg i Craig Zadan & Neil Meron (responsables dels musicals “Chicago” i “Hairspray”), s’atreveixen en servir aquesta sèrie, un musical sobre la creació d’un musical, a l’NBC -que no és la cadena més afortunada del món en les seves estrenes-.
La sèrie té molts valors positius. El capítol pilot destaca per la seva acurada realització que la converteix en un plaer per la vista i per una presentació de personatges i del concepte de la sèrie ràpida, clara i eficient sense donar-hi voltes innecessàries ni allargassar el que no cal, allò de: si us agrada bé, sinó també. Un altre valor a destacar d’”Smash” és Nova York. Sempre val la pena recorre els llocs emblemàtics d’aquesta ciutat i la sèrie sap com treure-li partit i fer-hi passejar els seus personatges. Per altra banda la combinació de la vida personal dels personatges amb la seva vida professional fomenta a què un vulgui saber que passa després i evita la saturació de musical. Considero un encert especial la recuperació de la gran Anjelica Huston en el seu paper de la tenaç i tossuda d’Eileen, un personatge atractiu des del primer minut. Finalment “Smash” sap mesurar el nombre de cançons suportables per un humà en un mateix capítol, de la mateixa manera que sap combinar les cançons originals del musicals amb adaptacions de cançons conegudes per tots com “Over the Rainbow” de The Wizard of Oz, “I Wanna Be Loved by You” de Marilyn Monroe i “Beautiful” de Christina Aguilera.
L’estrena d’”Smash” amb “The voice” servint-li de trampolí, va reunir més d’11 milions d’espectadors. Les següents setmanes la sèrie ha anat perdent audiència a un ritme força alarmant fins quedar-se en uns 6.5 milions. Molts experts van comentar que el problema podria ser que el segon i tercer capítol es van centrar massa en la part de la producció del musical i massa poc en el personatge de Karen. En el quart capítol, amb la presència de Nick Jonas, la sèrie va pujar fins pregar els 7 milions i tothom està a l’espera del que passi en propers capítols.
Personalment la sèrie em va enganxar al primer capítol, un pilot més que correcte. Tenia por que fos una altra mena de “Glee”, que m’ha acabat saturant de números musicals tontos i trames més beneites encara, però “Smash” té un punt més madur, més clàssic i més intel·ligent. Si sou fans dels musicals amb alguna cosa més o us intriga el procés de creació d’un, us recomano que li doneu una oportunitat, com a mínim per gaudir del pilot.
SMASH
Creador: Theresa Rebeck
Guió: Theresa Rebeck, Scott Burkhardt i Garson Kanin
Productor executiu: Steven Spielberg i Craig Zadan & Neil Meron
Director: Michael Mayer
Intèrprets: Debra Messing, Jack Davenport, Katharine McPhee, Christian Borle, Megan Hilty, Raza Jaffrey, Brian d'Arcy James, Jaime Cepero i Anjelica Huston
Música: Marc Shaiman i Scott Wittman
Durada dels capítols: 44 minuts
Data d'estrena: 6 de febrer de 2012
Web Oficial
Envía una resposta