La sala Tallers, la més íntima del Teatre Nacional de Catalunya, acull fins el 25 de març “Voyager”, la nova proposta de Marc Angelet (“McBeth amb formatge”, ”Tornem després de la publicitat”), una interessant proposta pseudo-científica, plena de filosofia, però sobretot de gran concentració humana. Una obra que neix dins el Projecte T6, que potencia la creació contemporània catalana més jove.
Voyager basa el seu argument en un fet històric. «L’any 1977, la NASA va encarregar al reputat astrònom Carl Sagan la creació d’un missatge interestel·lar, amb l’objectiu de donar a conèixer a l’univers que al planeta Terra hi havia vida intel·ligent. Dos discs d’or plens d’imatges, salutacions i música adherits a les sondes Voyager van ser el missatge dins l’ampolla que la humanitat va llançar a l’oceà còsmic.» Una excusa perfecta per desenvolupar un anàlisi sociològic a escala micro però també macro. Per fer-nos partícips d’un procés de selecció pel que resulta necessari plantejar-se qui som, i no només en un pla personal, si no com a éssers humans. Què és allò que millor ens representa? Què serà el que millor s’entengui? Què volem que se sàpiga de nosaltres? Qüestions tan transcendentals com inversemblant por semblar la missió per la qual es plantegen.
Marc Angelet es serveix d’aquest procés d’autoretrat per al mateix temps fer visibles els fils que relacionen cada un dels personatges que intervenen. Relacions d’amor, desamor, enveges i traïcions que remarquen i emmarquen la condició humana d’una manera tan profunda que difícilment hagués pogut ser captada pels dos discos d’or enviats amb la sonda Voyager, i molt menys entesa/compresa pels possibles receptor.
De fet, els constants salts entre el món científic, el filosòfic i el psicològic forcen a l’espectador a utilitzar el seu còrtex per sobre del seu hipocamp, en un joc en el que a sobre el teatre esdevé teatre. I és que el Voyager d’Angelet és pur metateatre. I el que se’ns mostra no és una representació dels fets, sinó la recreació d’una representació dels fets. I així, als salts esmentats cal afegir els que es produeixen entre tetarerealitat i teatreficció. I a aquests salts, els produït per un muntatge que també juga a fer salts. Tot un enrenou força interessant però que de vegades pot arribar a perdre a l’espectador o, encara més perillós, fer-lo desinteressar-se.
Cal destacar la bona utilització de l’espai escènic, de base minimalista però amb un bon treball d’escenografia projectada. Amb subtítols, cels estrellats, imatges d’en Sagan real, fotomuntatges i d’altres usos expressius.
L’obra està interpretada per membres de la companyia T6. Destaquen les interpretacions de David Vert fent de Carl Sagan, l’Anna Moliner com a Linda Sagan, i Àngels Poch, en un repartiment completat per Paul Berrondo, Oscar Castellví, Alberto Díaz, Oriol Genís, Sandra Monclús i Reg Wilson.
Es pot veure a: TNC (Sala Tallers)
Text: Marc Angelet
Intèrprets: Paul Berrondo, Óscar Castellví, Alberto Díaz, Oriol Genís, Anna Moliner, Sandra Monclús,
Àngels Poch, David Vert, Reg Wilson.
Envía una resposta