“La Font de la Salut” és un lloc concret en el món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que es viu amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran. “La Font de la Salut” d’Edicions Saldonar és també l’últim llibre publicat per Vicent Sanz, un assaig i un retrobament amb la memòria al voltant d’aquest paratge.

Què és exactament La Font de la Salut?

Exactament es tracta d’un llibre que va proposar-me l’editor de Saldonar, Francesc Gil, a partir d’unes vivències compartides. En certa manera, jo l’havia embolicat perquè creés una editorial i llavors ell va embolicar-me a mi per publicar-hi un llibre a partir d’una proposta seva. Això està bé perquè per a mi és com un encàrrec. És un llibre escrit amb la finalitat de ser publicat. Ell havia creat la col•lecció Íntims, amb uns llibres extraordinaris, desconcertants, perquè no eren novel•les ni contes. És una narrativa del jo, una literatura feta de l’experiència vital i de l’experiència estètica, a cavall entre el memorialisme, l’assaig i una imaginació molt personal. Sempre des d’un punt de vista molt personal, íntim. Aquest plantejament va entusiasmar-me. Jo tenia ja tenia alguns llibres de narrativa escrits, en què la memòria i la història hi proporcionen l’enfocament i la matèria literària, però en aquest cas es tractava, no de ficció, sinó d’escriure a partir d’un referent diguem-ne geogràfic, la Font de la Salut, i fer-ho des d’un punt de vista molt personal, molt subjectiu, a partir dels meus coneixements i de la meva experiència.

La fons de la Salut Vicent Sanz

Així la Font de la Salut no és cap concepte abstracte…

També és un concepte abstracte, que justament entronca amb allò més primordial per a la vida, amb un dels valors fonamentals que posseïm com a espècie humana. La meva Font de la Salut és un santuari que existeix realment, al Baix Maestrat, al nord del País Valencià. És un lloc estretament lligat a la meua biografia i per això el llibre té aquest caràcter també autobiogràfica. Però sobretot, el que em va interessar a l’hora d’escriure’l és aprofundir en la història, en la memòria col•lectiva i en la personal per entendre com, per molt desconegut que sigui un lloc, sempre posseeix una connexió amb allò que és universal, que és, després de tot, la condició humana. Per això es tracta alhora d’un concepte abstracte. La font de salut és un símbol molt important en l’imaginari de la nostra cultura, perquè connecta directament amb la consideració que tenim de la vida.

Anem a pams. Què té d’interessant el santuari concret?

Actualment, és un conjunt monumental completament restaurat, amb un temple que té un programa pictòric barroc de primer ordre dins de l’art barroc del nostre país. És un exemple de recuperació i de gestió del patrimoni cultural, que té una vida social que inclou les dues ribes del riu de la Sénia. És un lloc de trobada de la societat comarcal. Val la pena conèixer-lo. I també val a pena conèixer-ne la història. Quan es grata en aquesta història, i penso que en el llibre això es fa des de l’amenitat i la curiositat, es veu que de seguida aquesta universalitat. Ja existia a finals del segle XIV, va ser un lloc visitat i protegit per reis i nobles entre els segles XVI i XVII, un lloc que ha atret els viatgers i els artistes. Un lloc en què pot captar-se la puresa de les sensacions personals, en què té sentit la il•lusió de viure, perquè també és un lloc per a gaudir de la vida.

La font de la salut Vicent Sanz

Quin significat té el símbol? Quina relació té amb aquesta consideració de la vida que dius?

La font de la salut és la font mística i apareix representada amb doble tassa i un canó central. El seu doll d’aigua brolla directament del centre del paradís terrenal, allà on hi ha l’Arbre de la Vida, en el lloc on neixen quatre rius que s’allunyen seguint els punts cardinals. L’aigua brollant és el símbol de la força vital, de l’ànima, que és l’origen de l’energia espiritual. Per això hi ha una associació entre aquesta puresa que deia, aquesta il•lusió de viure, amb el lloc concret. Això, per a les persones que, com jo, ho tenim com a part de l’experiència personal, suposa un valor molt alt. Segons com, implica una actitud davant la vida. Això abans conduïa directament a la religió. Avui pot entendre’s com una filosofia de l’existència.

A la contraportada, es diu que també pot llegir-se com una guia apòcrifa. En quin sentit?

Hi parlo molt d’història, però no des del rigor científic, sinó des de la memòria personal i col•lectiva, des d’una perspectiva íntima. Això inclou la imaginació. És impossible que un lloc amb tanta història i amb una càrrega patrimonial i simbòlica tan llarga, no posseeixi també una dimensió imaginària, en què hi ha lloc per a la llegenda popular i per a la ficció. Aquesta recreació de vegades inclou elements de creació pròpia, que contribueixen a acréixer la recuperació en tots els ordres d’un lloc que val la pena visitar. D’aquesta manera, La Font de la Salut és també una guia de visita per fer un viatge en el temps i en la imaginació.

Parlem de la teva dedicació a l’escriptura. Com afrontes el repte del full en blanc?

Se n’aprèn amb el temps. El més important és disposar d’un objectiu. Si saps el que vols aconseguir, tot és més fàcil. Potser abans de posar-t’hi has d’aclarir-te a tu mateix què vols aconseguir. Si no hi ha un objectiu clar, és millor deixar-ho reposar, anar pensant-hi. Quan el propòsit està ben definit, és imprescindible establir un guió de treball, elaborar un projecte. Això inclou la documentació. Escriure només a partir de la inventiva només pot fer-se amb una bagatge personal previ. Quan ja t’has alimentat prou de la matèria que vols tractar i has organitzat prou el que vols dir, és el moment de posar-s’hi. Al full en blanc no se li ha de donar l’oportunitat perquè et posi en evidència.

Quins altres projectes tens?

He coordinat l’edició del llibre “Un pont sobre el meridià”, un llibre de relats col•lectiu, amb escriptors de l’associació El Pont, de les comarques del nord valencià, que sortirà al mercat a l’abril, de la mà d’Onada, una editorial petita però molt dinàmica, que fa aflorar els valors propis d’aquest territori. Un pont sobre el meridià inclou tretze relats sobre la societat castellonenca actual, cosa que dóna per a molt.

També participo en el volum “Clio, musa i assassina“, que combina narrativa històrica i de gènere negre, i que es presentarà a la III Trobada de gènere negre del Matarranya, a la mítica llibreria Serret de Vall-de-roures. Hi participo amb un relat que té per escenari el Vinaròs de finals dels anys quaranta del segle XX, en ple franquisme. A partir d’aquest plantejament, d’acord amb Saldonar, tinc la idea d’escriure una novel•la negra, però com qui diu encara som en la fase del full en blanc. De moment es tracta d’atendre les atencions que genera La Font de la Salut.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies