Chronicle
8Valoració

Cada temporada hi ha una pel•lícula de pressupost petit que passa la mà per la cara a un munt de pel•lícules de pressupostos multimilionaris demostrant que la feina ben feta requereix més de talent que no pas de diners. Amb “Chronicle” li arriba el torn als superherois.

Anem a pams. “Chronicle” ens porta la història d’ Andrew, un jove inadaptat, amb problemes a casa seva, on la seva mare està malalta de càncer i el seu pare, un alcohòlic, el maltracta. Un bon dia Andrew decideix comprar-se una càmera i gravar tot allò que passi en la seva vida. A partir de llavors, i malgrat ser titllat de friki, Andrew anirà amb la seva càmera a totes bandes. Tot canviarà a partir d’una festa a la que acompanya al seu cosí i amic Matt. Als voltants del lloc on se celebra, Matt, i Steve, un dels triomfadors de l’institut, descobreixen una cova misteriosa. Andrew es convertirà en el reporter de la troballa i un cop tots tres es fiquin en el seu interior, ja no tornaran a ser els mateixos.

Chronicle Josh Trank

Sabeu allò d’un gran poder comporta una gran responsabilitat? Doncs el film de Josh Trank parla d’això d’una manera absolutament realista i propera, filmada càmera en mà –però sense els sobresalts de “Monstruoso”- ens porta un drama de ciència ficció, però que també és un drama social i juvenil. Un film explicat des del punt de vista d’aquests tres joves que adquireixen poders de manera sobtada. Els tres protagonistes són joves i la seva primera reacció no és buscar un trajo cenyit i de colors brillants per mirar de salvar el món. El primer que fan és fer el tonto amb els seus poders, jugar-hi i fer proves de fins on poden arribar –la part més còmica dels film-. Però de mica en mica, i per culpa dels seus entorns personals, e l control dels poders o el seu us inconscient en certs moments d’ira, comença a complicar la relació entre ells i tot plegat ens acabarà conduint a un desenllaç mogudet, per dir-ho d’alguna manera que no sigui massa spoiler.

Chronicle” centra el seu argument en les implicacions personals que suposen aquests poders en la vida dels joves, com es modifiquen les seves relacions, com s’altera la seva manera de fer i com els fa canviar interiorment. Amb un muntatge dinàmic, uns actors desconeguts però que aporten credibilitat al seus personatges i els fan propers, sense música –excepte la que sona en la ràdio o en la festa- el film, que té aquest toc característic del cinema indie i independent, sap també aprofitar-se d’uns efectes especials molt dignes en la part final de la pel•lícula plena d’acció.

Així doncs “Chronicle”, li passa la mà per la cara al cinema de gran pressupost. Amb talent, sent fidel a ella mateixa, ens demostra que, fins i tot, el cinema de superherois ens pot portar alguna cosa més que grans fanfàrries d’acció i efectes especials.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies