ESTO ES ESTOPA! Qui és capaç d’aportar un ambient tan enormement divertit sobre una massa de gent que ocupava quasi bé el 100% d’El Palau Sant Jordi? Dos noms: David i Jose. RENACER 2.0 ha fet ressorgir la seva música a través de tocs tecnològics tan visuals com sonors. Un directe literalment sorprenent.

L’escenari era com una caixa de la que sortien rajos de llum tremendament potents. La composició senzilla de cinc pantalles allargades sobre l’horitzontal de l’escena era més que suficient per així poder donar lloc al moviment de projeccions lluminoses. Però les veritables fonts energètiques van ser el resultat de la complicitat mútua entre músics i públic: el factor més sincer i per tant, el més bell de l’espectacle; ja des de l’inici, l’entrada dels germans amb un crit de guerra emotiu i excitant: ‘Bona nit Barcelona!’, va obtenir l’eufòria d’un públic entregat.

Els de Cornellà es trobaven envoltats per una guitarra elèctrica manipulada per un italià, uns fenòmens de la percussió, un baix en mà del director musical, una guitarra espanyola que acompanyava a la d’en Jose i el pianista Alfonso Pérez (també guitarrista) que vacil•lava amb grandesa espectacular una amplitud d’acords que integrava dins el fil musical dels Muñoz. S’hi va adjuntar com a artista convidada la cordovesa India Martínez, compartint escenari amb el tema “Naturaleza“, una bona col•laboració amb el duo protagonista acabada de sortir del forn.

Tot i ser uns excepcionals músics, la qualitat del so va ser defectuosa. Ofuscava la veu de Jose darrere els instruments i va provocar una estrident ressonància en el moment del solo d’India. Tampoc la vocalització d’en David va ser suficientment clara com per comprendre totes les seves paraules, encara que sí va deixar ben clar de forma repetitiva el següent: ‘Ha estat un plaer. Orgullós de ser català’.

El vast set list va incorporar un alt percentatge de les cançons dels Estopa més rumberos (“Tu calorro”, “La raja de tu falda”, “El del medio de los Chichos, “Me falta el aliento”). Aquesta última, introduïda pel públic ansiós, en el moment inicial de sentir les primeres notes de la melodia, que van deixar als cantants sobtats junt amb un somriure. L’últim treball (“Renacer 2.0“) hi va ser present (10 dels 12 temes que inclou el nou disc) però no va ser superior als anteriors, potser en un únic moment: retornant davant del públic amb “La Locura”, un so genuí de pur rock interromput, en instants, per la suavitat d’una musicalitat reggae.

Estopa 2.0 al Palau Sant Jordi

En el conjunt de l’espectacle es va notar un estil renovat on s’ha intensificat el hard rock, comparat amb les passades gires, que es basaven en la rumba  i tendències de ritmes similars. Pot sonar-te estrany a l’oïda al primer moment i no reconèixer-ho com a Estopa; però això sí, s’acaba redescobrint la substància inicial des d’on s’han impulsat sempre David Muñoz i Jose Muñoz. El que si és clar, és que el moment acústic va ser el punt de màxim energètic del concert, juntament amb l’esperat final de “Como Camarón” i un ‘Hasta siempre Barcelona’.

Deixant de banda l’error en la part tècnica del so, es pot considerar un dels millors directes als quals un pot assistir: et fan riure, gaudir, cantar i asseguro que t’aixequen del seient. Bé, almenys així ho confirma l’experiència de veure un Palau Sant Jordi complet, de peu i a ritme d’Estopa.

Setlist
1. Intro
2. Mañanitas
3. Vino Tinto
4. Me quedaré
5. La primavera
6. Fin de semana
7. Run run
8. Ya no me acuerdo
9. Rumba sin nombre
10. Medley 1
11. Indecisión o no
12. Estación del olvido
13. Mi primera cana
14. Demonios
15. La bombillita
16. Naturaleza
17. Tu calorro
18. La raja
19. Los Chichos
20. Vacilón
21. Exiliado en el lavabo
22. Un rincón de mi mundo
23. Me falta aliento
24. Cacho a cacho
25. La locura
26. Medley 2
27. Alma animal
28. Como Camarón

Una resposta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada