La invención de Hugo
9Valoració

El cinema (i podem dir el mateix de la vida) està necessitat de contes, històries boniques i aptes per tot tipus de públic, amb diversos nivells de lectura i capacitat de meravellar. Són històries poc habituals en un món que està massa entestat en buscar la foscor. Martin Scorsese s’ha proposat portar-nos una mica de llum en la forma d’una pel·lícula que funciona primer com a conte i després com a homenatge al cinema.

Hugo viu entre els murs d’una estació de trens a Paris. És orfe, rellotger i lladre i es dedica en cos i ànima a reparar un autòmat que és l’últim llegat del seu pare. Hugo coneixerà a una noia i al seu avi i es veuran involucrats en una aventura que canviarà les seves vides.

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese es basa en el llibre il·lustrat La invención de Hugo Cabret, obra de Brian Selznick, i es tracta de la primera incursió en el cinema fantàstic i familiar d’aventures del director. És a més un homenatge al cinema dels primers anys, personificat en la figura de George Méliès, un home d’imaginació poderosa que es va proposar utilitzar el cinema per fugir de la realitat i representar mons fantàstics fent servir recursos de tot tipus. Scorsese fa diversos homenatges a Méliès durant la pel·lícula: el primer, el més evident, reivindicant la seva figura, la seva particular manera d’entendre el cinema i tot el pes de la imaginació i la innocència que la sofisticació de l’art ha anat moderant; el segon, un homenatge formal, omplint de realisme màgic, de mon de fantasia una història amb un fons realista que narra la vida d’un orfe en busca de la connexió última amb els seu orígens. Ambdues històries, la del nen i la de Méliès, conflueixen i guanyen sentit i significat a mesura que es recolzen l’una en l’altre. El guió de John Logan equilibra perfectament la part de conte i la part d’homenatge, la part que enlluernarà als nens i la que deixarà clavada en les butaques als adults, ja siguin conscients o no de l’existència de George Méliès.  El disseny visual, recarregat i mecanitzat però estèticament preciós, contribueix a crear l’ambient màgic que la història necessita, i crea espais com la llibreria de l’estació que, tot i aparèixer només breument, il·luminen els nostres somnis.

La invencion de Hugo Martin Scorsese

Tot el repartiment contribueix a donar solidesa a la pel·lícula. Els joves Asa Butterfield i Chloe Grace Moretz són exemples de nens creïbles i estimables, intel·ligents i desperts, amb inquietuds i marge per aprendre. Bufferfield retrata a la perfecció a un nen necessitat d’una explicació, d’un perquè que li permeti entendre el seu present. I ho fa amb una mirada clara (des d’uns ulls impressionants) que recull el món amb menys sordidesa del que s’esperaria donada la seva situació. Grace Moretz ens presenta a noia amb la ment plena d’aventures i de màgia, que repeteix paraules llegides en milers de llibres i que somia desperta. I és en els seus somnis que els espectadors ens veiem reflectits, els nens que érem i que encara portem dintre. Al costat dels dos joves trobem a Ben Kingsley en la pell del gran Méliès, en un bon treball de recreació del director que brilla especialment en tot el procés d’evolució del personatge. Aquesta evolució està marcada per la reivindicació que fan el director i tot l’equip de la necessitat de recordar que el cinema i l’art són il·lusió, meravella i emoció, que aquestes opcions sempre estan disponibles i són ingredients necessaris per fer un producte imperible. Per acabar, destacar entre la resta del repartiment a Sacha Baron Cohen, que es posa en la pell del comissari de l’estació, un antagonista suau i simpàtic, ni més ni menys el que la pel·lícula requereix donat que els veritables enemics es troben a l’interior dels protagonistes.

La invención de Hugo és una pel·lícula meravellosa, un conte preciosista que fa pensar i que agradarà a gent de totes les edats. Conté a més un homenatge sincer al cinema, que emociona amb independència dels coneixements que es tinguin. El conjunt és rodó, sorprenentment rodó, i fins i tot el 3D és una aportació significativa al fantàstic món de fantasia sorgit del cap d’un mestre.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies