La sala Muntaner acull fins el dia 26 de Febrer l’obra musical “La Pajarera”. La soprano Maria Hinojosa interpreta el paper de cupletista, acompanyada per quatre músics, el Quartet Psicalíptic. Ens acompanyen a través d’un recorregut musical per la història de les varietats i els cafè concerts, des de finals del segle XIX fins la seva decadència als anys 30. A partir dels fets històrics del Paral·lel, Lluïsa Cunillé i Xaver Albertí, de la companyia “La reina de la nit”, creen i dirigeixen aquesta obra de caire burlesque.
“La Pajarera” és el nom que la mítica sala de cafè concert “El Molino”, va tenir en primer lloc. Amb aquesta ambientació d’època i situació comença l’espectacle, amb la sala plena. Els violins, viola i violoncel comencen la melodia d’apertura. Els silencis i les cares de circumstàncies dels músics ens avisen que aquesta obra no serà pas una obra seria i avorrida. El public comença a riure tot just abans de parlar. La protagonista, actriu principal i única, ens dona la benvinguda, mentre els músics fan d’actors secundaris, donant un punt irònic a tot el contingut.
Maria Hinojosa interpreta un paper magnific, tant la seva interpretació musical com la còmica, dominant l’escenari des del primer moment fins al final. La nostra cupletista s’apropa constantment al públic amb contacte visual, amb comentaris i preguntes, i fins i tot físicament, fent bromes al més pur estil cabaret. La seva gesticulació facial i corporal accentuada, plena d’expressivitat, i la seva veu canviant de to quan és necessari, podrien recordar a una Nina Hagen dels anys 20.
Copyright: David Ruano
La interpretació musical es duu a terme pel Quartet Psicalípitc, format pels violinistes Francesco Colleti i Adriana Alcaide (o Raul Garcia), Natan Paruzel (o Quim Badia) amb la viola, i al violoncel Oriol Aymat. No només jugant amb la música, també amb les seves expressions facials, comentaris, i algun que altre acudit al qual hi juguen un paper important.
L’escenografia és senzilla, i els elements d’atrezzo ben escollits i necessaris per a cada moment donant versemblança a l’espectacle. La il·luminació hi juga un paper important, subtil i dramàtica, però sense treure protagonisme a l’acció. El vestuari de tots cinc és encertat, però el de la nostra cupletista és espectacular. Els canvis de vestuari en escena, descobrint un nou vestit més petit encara, dóna la sensació de estar davant d’un veritable espectacle de varietats.
L’humor cínic, la ironia, la interpretació magnifica dels músics, la presència omnipresent de la protagonista i l’ambient que tot junt crea, fa que aquesta obra tingui els al·licients necessaris per a un tancament amb un aplaudiment reiterat, i per descomptat ser recomanada a tots aquells que vulguin riure i gaudir d’aquest original espectacle.
Es pot veure a: Sala Muntaner
Text: Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé
Intèrprets: María Hinojosa, Francesco Colletti, Adriana Alcaide/Raul García, Natan Paruzel/Quim Badia i Oriol Aymat.
Envía una resposta