Incendis
10Valoració

La manca d’amor, els horrors de la guerra, tot el mal que només l’ésser humà pot anar deixant sobre el món, aquests són només alguns dels temes que es veuen retratats en Incendis, el duríssim text creat per Wajdi Mouawad i que es pot veure al Teatre Romea. Es tracta d’un drama complex que exigeix molt del públic però que també dona molt, que aprofita les capacitats de l’escenari i les porta al límit per entregar una obra que t’agafa pel cor i no et deixa.

Dos bessons, Jeanne i Simon Marwan, s’enfronten a la mort d’una mare que ha passat els últims anys de la seva vida sense dir ni una paraula. El testament els conduirà a descobrir que el seu passat és més complicat del que ells esperaven i que la seva mare té darrera una història que justifica el silenci, una història que farà patir als dos germans però que també els alliberarà dels fantasmes que els persegueixen.

Mouawad construeix una història inspirada en la primera guerra civil al Líban i en un personatge real, la Marwan (la mare dels dos bessons), que pateix un drama vital amb trets de tragèdia grega. Les virtuts principals del text de Mouawad són la cruesa, la complexitat narrativa i la definició dels personatges. Incendis és un text cru, dolorós, una experiència difícil per a l’espectador però que a la vegada presenta la història amb un ritme que fa que l’interès es mantingui, tot i que dura tres hores. L’autor va mesclant veus narratives i diferents moments temporals, fent ús de nombrosos flashbacks i salts de localització; llegit semblaria un text poc adient per la representació teatral per com estreny els límits d’un escenari però al final resulta d’agrair que autor, director i intèrprets no vulguin simplificar, en uns temps en els que sembla que tot espectacle hagi de ser fàcil. Per últim, els personatges principals són éssers humans reals que es presenten sobre l’escenari sense amagar-se, que evolucionen, creixen i s’enfronten amb les seves pors. Independentment del tema, són miralls en que l’espectador pot reflectir-se per dialogar sobre el seu dolor i sobre les grans tragèdies humanes.

Incendis Teatre Romea

Copyright: Bito Cels

Si el text del que parteix Incendis és més que notable, el que fa que l’obra guanyi en qualitat és tot el treball de posada en escena, del director i dels actors. Un escenari minimalista tapissat de sorra rep a un públic que seu a ambdues bandes. Quatre elements a escena ajuden a construir multitud d’ambients diferents, reforçats per una encertada il·luminació i un desplaçament dels actors per l’espai que miraculosament acaba donant volum i presència a escenaris que no existeixen, sinó que es van creant progressivament en les ments dels espectadors. Oriol Broggi, director de l’obra, arrisca molt a l’hora de plantejar narracions en paral·lel i continus salts en el temps i l’espai. Aprofitant que l’escenari és ampli i diàfan, es van creant microespais on succeeixen simultàniament esdeveniments connectats, ja sigui perquè expliquen el mateix amb anys de diferència o perquè posen en escena conceptes similars. Aquests salts continus al principi no faciliten la feina d’un espectador que s’enfronta a una obra que demana molt, emocional i racionalment, però estan tan ben resolts i acaben semblant tan naturals que un es veu acompanyant als protagonistes en el seu viatge, més enllà de les fronteres del present.

L’aspecte interpretatiu confirma l’excel·lència de la proposta. Clara Segura i Julio Manrique es deixen la pell sobre l’escenari donant vida a uns personatges detallats, plens d’imperfeccions i que pateixen experiències colpidores. La seva feina és doble i fins i tot triple perquè s’encarreguen de més d’un personatge, de més d’una faceta del prisma que s’està posant en escena, alguns d’ells marginals des del punt de vista de la durada de la representació però centrals a l’hora d’entendre el conjunt de l’obra. Segura i Manrique es mouen entre les línies del text sense esforç aparent, com si ho haguessin viscut tot, aportant realisme i credibilitat a un drama que en altres mans creuaria aquestes fronteres i esdevindria massa teatral. La resta del repartiment té també papers plens d’intensitat que resolen amb la mateixa tenacitat, buscant els aspectes més creïbles dels personatges, aquells que faciliten la connexió amb l’espectador. És un esforç enorme que s’agraeix perquè demostra compromís i ganes de representar un text sortint de la zona de confort, sense automatismes, amb el mateix grau d’implicació que s’està demanant al públic.

Els sentiments, les llàgrimes, la sorra enganxada a la roba i els crits escapen de l’escenari, se senten i són palpables en els actors, que reben les ovacions finals amb cara de no saber si poden escapar del drama fictici que estan interpretant. Incendis acaba però les tres hores viscudes al Teatre Romea són difícils d’oblidar. Estem davant d’una experiència definitiva, que emociona, atrapa i entusiasma, un viatge obligatori per un territori ple de dolor.


Es pot veure a: Teatre Romea
Text: Wajdi Mouawad
Intèrprets: Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Xavier Ricart, Xavier Ruano

3 Respostes

  1. Mireia

    És realment admirable l’esforç i lliurament dels actors en la interpretació d’aquesta obra, però he de dir que no em sembla mesurada ni ben acabada. La primera part té intensitat, força i versemblança, tot i que al final comença a decaure lleugerament. La segona davalla inexorablement i en alguns moments sembla que et trobis en un erm estrany amb uns actors intentant perfilar escenes caricaturesques i que gairebé voregen el ridícul. Tot i que en la segona part comprens els ressons tràgics de l’obra, la interpretació s’allunya d’aquesta dimensió.
    Admiro profundament el director i gran part dels actors que la interpreten, però tinc la sensació que se’ls ha escapat de les mans… He llegit unes crítiques que remarquen, en general, les excel·lències d'”Incendis”. Potser filo massa prim?

    Respon
  2. N.

    Penso el mateix. Comença molt bé, però crec que la història acaba esdevenint culebronesca i que perd verosimilitud a mesura que avança l’obra.

    Respon
  3. Eva

    Doncs a mi m’ha semblat una obra espectacular del començament fins al final! El treball dels actors era digne d’admirar, la història amb un rerefons que et deixa tocat, però alhora t’aporta una llum d’esperança. M’ha semblat un relat commovedor.

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies