L’última cosa llarga
“Una cosa llarga”, així solia referir-se David Foster Wallace a aquesta última novel·la de maduresa que mai va arribar a acabar, i amb la qual va forcejar sense descans fins a la seva mort, una peça majúscula d’auto-exploració, en la qual l’autor s’aparta de la prosa tecnicolor de “La broma infinita” per introduir-nos, sense embuts, en l’Apocalipsi del nostre present.
Abans de desaparèixer al 2008, David Foster Wallace ja va tenir temps de sospitar que s’apropava algun tipus de desastre que ens portaria a l’inevitable col·lapse, a despertar d’una vegada per sempre o –la probabilitat més segura– a enfonsar-nos del tot, com va succeir amb l’antiga Roma. Segurament per això, la prosa expansiva i els jocs meta-literaris de l’aclaparant “La broma infinita” donarien lloc al to exasperat i trist d’aquesta la seva última obra incompleta, una veritable novel·la d’anticipació i, gairebé m’atreviria a dir que de terror, on el monstre que devora als pobres humans és directament l’Agència Tributària nord-americana.
“Si algo no es este libro es una especie de chascarrillo ingenioso y metaficticio” ens adverteix D.F.W. en un passatge del llibre, marcant així distàncies amb qualsevol voluntat d’autocomplaença post-broma. I, de fet, compleix la seva promesa lliurant-nos un prefaci de l’autor –encara que, sempre tan entremaliat, el situï a la pàgina vuitanta– en el qual ens adverteix de la seva renúncia a la ficció, a la temptació de convertir-se en “artista”, per lliurar-nos una mena de (falsa, és clar) “autobiografia sense ficció” d’un anodí any de la seva vida en el qual, en teoria, va malgastar el seu temps i el seu talent treballant per a Hisenda .
Com? DFW renunciat a la ficció? L’erudit, auto-paròdic, creador d’artefactes literaris, enfant terrible i el que vostès vulguin DFW transformat ara en escriptor “realista”? No exactament. En “El rey pálido”, l’escriptor d’Ithaca sembla obstinat a lliurar-se d’aquesta celebritat literària que tots coneixem com David Foster Wallace i també dels seus signes d’identitat més recognoscibles, per donar un veritable salt a la foscor. En aquest sentit, és aquesta una novel·la d’exploració fascinant, en la qual l’escriptor lluita contra els seus propis límits per tractar de renéixer lliure de cap lligam. Potser per això ell mateix va definir aquesta obra com una “novel·la-tornat”, composta d’una sèrie de peces mestres en aparença desarticulades que, a causa de la seva tràgica desaparició, mai arribaran a encaixar del tot, però que en el seu lloc ens ofereixen l’oportunitat única d’intuir el seu fascinant procés de creació. “El rey pálido” és una obra monumental que cal anar construint a mida que es llegeix, un sensacional work in progress literari tristament interromput, que no obstant això aconsegueix deixar al lector satisfet, en el qual abunden els moments memorables, les troballes verbals, el (post)humor aclaparant, les idees fulgurants i sobretot les milers de formes –sempre elegants, tristes i sofisticades– en que va aconseguir transmetre’ns com de fastiguejat estava d’aquest present sumit en la irrellevància.
El poc estimulant món de la comptabilitat i la burocràcia estatal, que DFW concep com una extensió pràcticament il·limitada dels despatxos kafkians, és aquí l’excusa per introduir-nos en una narració immersiva i volgudament enigmàtica, en la qual abunden els personatges abúlics, atemorits per eteris “homes darrera la cortina” que, de fet, mai arribem a conèixer. Però sobretot, “El rey pálido” adquireix dimensions d’obra mestra quan es llança sense complexos a desarticular el nostre present que apareix aquí més inconsistent que mai, a mostrar-nos el moment en el qual –potser a causa de la seva excessiva lucidesa– en la ment de DFW la realitat més quotidiana i corrent es va convertir en pura visió alienígena.
Editorial: Mondadori
ISBN: 9788439723998
Pàgines: 560 pags
Preu: 23,90 €
David Foster Wallace (Ithaca, Nova York, 1962 - Califòrnia, 2008) era para molts el novel·lista més important de la seva generació. “The Broom of the System” (1986) va significar el seu debut, i tres anys més tard va publicar “La niña del pelo raro" (Literatura Mondadori, 2000), relats amb els quals va captar l'atenció de la crítica. La seva següent obra és la monumental i reconeguda novel·la “La broma infinita” (Literatura Mondadori, 2002), que ha estat considerada per la revista Time una de les cent millors novel·les escrites en llengua anglesa. En Literatura Mondadori hem publicat també “Entrevistas breves con hombres repulsivos”, (2001), “Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer” (2001), “Extinción” (2005), “Hablemos de langostas” (2007) i la seva novel·la pòstuma “El rey pálido” (2011). Al setembre de 2008 David Foster Wallace, que sofria una forta depressió, es va suïcidar en la seva casa de Califòrnia.
Envía una resposta