The Walking Dead torna a nosaltres per oferir-nos nou material inèdit, una bona noticia sense dubte per aquells fans amb ganes de saber més sobre el rerefons que s’amaga vers la mà creadora d’aquest fenomen en paper i cel·luloide. The Walking Dead Chronicles editada per Planeta DeAgostini es presenta com la guia oficial de la primera temporada de la sèrie estrella de la AMC.
Tot i que en els últims temps el gènere de temàtica zombi semblava haver caigut en l’oblit i la desídia, “potser per falta de sang fresca” que aportés un nou enfoc al tema, podem dir sense dubtes que Frank Darabont i Robert Kirkman són els responsables directes de la seva revifada. Auto-definits frikis de l’ultratomba i productors executius de l’adaptació a la petita pantalla, Darabont i Kirkman ens tornen a enfonsar en el seu particular univers de mort i aventures tot seguint les passes del dibuixant del còmic Charlie Adlard.
Seguidors dels ideals i les regles imposades pel mestre del terror George A. Romero, autor que va re-definir i popularitzar el gènere al seu dia, volen que quedi clar que tot i el transfons apocalíptic i l’aparició de zombis, The Walking Dead no és un Survival Horror més, i ho demostra el rècord en vendes dels còmics i les audiències en la serie. I és que allò que els confereix l’èxit són les històries i vivències humanes que mouen la trama, la resta és secundari.
Amb un pròleg i una introducció no exemptes de cert humor i ironia, Darabont i Kirkman ens submergeixen de ple en les seves peripècies. Gens menyspreables 200 pàgines plenes de fotografies inèdites, dissenys de decorats, storyboards, preses de maquillatge i efectes visuals, comparatives entre el còmic i la sèrie, entrevistes a l’equip i els membres del repartiment, a més d’algunes pistes sobre la segona temporada.
Aquesta guia és una invitació a veure fins a quin punt convergeixen còmic i sèrie. Invitació que queda de manifest ja en la mateixa portada, amb una imatge clarament icònica sobre la que escau perfectament el dit, “una imatge val mes que mil paraules”. Un Rick solitari a cavall, el protagonista, camina sobre l’asfalt de l’autopista camí d’Atlanta. La seva particularitat resideix en que la meitat d’aquesta pertany a una vinyeta del còmic i l’altre a una imatge de la sèrie.
I és que Darabont i Kirkman es confessen grans fans del còmic d’Adlard des de que aquest es va començar a publicar. Aquesta complicitat amb el material original i l’autor els ha portat a coordinar esforços perquè la sèrie i el còmic segueixin fils argumentals paral·lels, fet que sense dubtes agrairan els seguidors del còmic. No obstant de vegades hi han notables divergències. Un exemple és la no mort del company d’en Rick, el Shane, que al còmic desapareix als primers números i que la serie s’ha permès mantenir viu per donar-hi més joc. Aquestes diferències, de vegades introduïdes pels productors de la sèrie, venen imposades per necessitats d’adaptació al format televisiu, per la limitació del temps per l’estrena o els pressupostos, d’altres seran introduïdes per l’autor del còmic, aquest últim, fonamentalment perquè amb el temps ha pogut veure els seus punts més forts i febles o simplement per provar noves tangents inexplorades fins aquell moment pel còmic. En definitiva, són aspectes que de vegades venen donats per incentivar l’espectador amb algun tret distintiu de l’argument original i per ajudar a que la sèrie arribi al major espectre de públic possible.
A partir d’aquests ideals es desenvolupen anècdotes, errors, problemes, correccions o solucions enginyoses vers el guió i els diversos aspectes tècnics que envolten la creació de la sèrie. Aquest material es troba dividit en 8 apartats que desglossen des del procés de creació d’aquest món apocalíptic, on els seus autors ens expliquen la seva particular visió sobre la providència que els va portar a reunir-se, fins a com aquesta experiència els ha suposat un abans i un després professionalment en crear aquest fenomen de culte que esta arrasant a llibreries i cadenes de televisió.
Aquestes són algunes de les sorpreses que s’amaguen rere la icònica imatge de la portada d’aquesta guia oficial editada per Planeta DeAgostini, que aposta per un format amb enquadernació de luxe amb unes cobertes en tapa rígida i un agradable disseny interior en paper semi satinat. La tipografia, de vegades sobre fons blanc, d’altres sobre textura tacada, li confereix una ambientació molt apropiada per la temàtica que impregna les seves pàgines. D’altre banda les imatges impreses amb una bona qualitat i a tot color, confereixen un descans per la vista del lector que de vegades pot arribar a saturar-se una mica donada l’extensió dels textos.
En general podem dir que es tracta d’una bona obra a recomanar. Tot i això, trobem que s’hauria d’haver parat una mica més d’atenció a la seva composició, donat que de vegades el material extra interromp de manera sobtada la continuïtat del contingut general, quedant aquest a mig digerir, i sense un punt i final amb el que poder arrodonir la lectura. La perfecció no existeix ni tant sols en les obres més venudes de l’història. Amb tot i això la solució no deixa de ser ben senzilla, n’hi ha prou amb que el lector decideixi deixar el material extra pel final de cada apartat, i així poder gaudir-ho correctament i amb la tranquil·litat que es mereix un material extra magnífic i carregat de bones intencions.
Editorial: Planeta DeAgostini Cómics
ISBN: 978-84-684-7583-4
Pàgines: 200
Preu: 19€
Guió: Robert Kirkman, Frank Darabont, Paul Ruditis
Dibuix: Charlie Adlard, Tony Moore
Envía una resposta