Una ciutat gèlida ens acull durant el cap de setmana per veure l’inici de la Berlinale. Els cels grisos i els carrers enfarinats de Berlin fan venir ganes de ficar-se a la sala de cinema ben calentó i veure el primer que s’hi projecti.
“Cesare deve morire”, primeres ovacions.
Encara que Angelina Jolie ha acaparat els flaixos del dia, cinematogràficament parlant la destacada ha estat “Cesare deve morire”, un film on els germans Paolo i Vittorio Taviani impacten amb un Shakespeare traslladat a la presó i en actors als presidiaris. Un film que ha recollit una gran ovació sembla, ja d’entrada, favorita
Els germans Taviani ens traslladen al Teatre de la presó romana de Rebibbia. Una representació de Juli Cèsar, de Shakespeare, acaba entre grans aplaudiments. Els llums s’apaguen i els actors tornen a ser presoners un altre cop i han de retornar a les cel•les. Reculem sis mesos. El director del centre penitenciari i un director teatral parlen als interns sobre un nou projecte: representar Juli Cèsar a la presó.
“Shakespeare és per a nosaltres el pare, el fill i el germà. Un geni. El que va dir en vida segueix sent vigent avui“, va sentenciar Paolo Taviani, a la pregunta de si la idea del complot per a liquidar al tirà era traslladable a la Itàlia (i al món) actual.
Arriba la Jolie, glamour i polèmica
Cues i empentes per entrar a la roda de premsa de “In the land of blood and honey”, el film que suposa l’estrena d’Angelina Jolie com a directora. Malgrat l’expectació i el discurs d’ànim i gratitud de tots els actors de la pel•lícula, el projecte de l’actriu ara reconvertida en directora sembla que li portarà més disgustos que alegria.
Anem al gra, Jolie ens porta una història d’amor impossible entre un serbi i una bosnià en plena guerra dels Balcans. El problema és que no sembla que Angelina Jolie sigui la persona ideal per dur un conflicte com aquest al cinema. La polèmica i les acusacions de visió partidista del conflicte sobretot per part dels serbis, que surten força mal parats, no es solucionen amb les declaracions de què “no és un documental, és una interpretació”.
Dictat, un conte fosc
El director català Antonio Chavarrías va mirar d’inquietar (amb no massa fortuna) al públic de la Berlinale amb “Dictat”, un thriller psicològic “de difícil encaix en un festival de cinema”, segons va admetre el mateix cineasta. “És un conte fosc, d’estructura clàssica, que arrenca amb una nena perduda i ens submergeix en la idea que el mal pot néixer de la innocència.” Es tracta de l’única pel•lícula catalana i espanyola que forma part dels divuit títols que aspiren a l’Ós d’or de la Berlinale.
Antonio Chavarrías, que va recollir un Ós d’or com a productor el 2009 gràcies a La teta asustada, espera que el festival representi una plataforma per a la pel•lícula per aconseguir difusió. “Dictat” se centra en la figura d’una òrfena de set anys, Julia i que és acollida per una parella de manera temporal (Juan Diego Botto i Bárbara Lennie).
“Captive”, Isabelle Huppert captiva
L’actriu Isabelle Huppert protagonitza “Captive”, un film amb direcció del filipí Brillante Mendoza que ens mostra el calvari d’una captivitat en nom d’Al•là. El film, submergeix l’espectador en la situació extrema d’un llarg segrest en la jungla, en mans de l’escamot islàmic Abu Sayaf.
“No es tractava d’actuar, sinó de reaccionar. Rodem gairebé sense guio, sense saber a quin lloc ens durien a l’endemà, on o quan escoltaríem els següents tirs. Es tractava de sentir com sent un ostatge“, va explicar Huppert, després del passi del film, un altre que sona com favorits a l’Ós en les travesses habituals de tot festival. El film de Mendoza transmet molt bé tota l’atmosfera de captivitat i l’angoixa de la situació.
A mig camí entre ficció i realitat, “Captive” reconstrueix “des d’una perspectiva múltiple i amb un afany de fidelitat gairebé microscòpica”, segons Mendoza, prop d’un any de segrest en la jungla. Huppert, una voluntària i missionera cristiana en el film, forma part del grup d’hostes de diverses nacionalitats d’un resort hoteler filipí que cau en poder d’aquest grup, gairebé per error, ja que la banda pretenia capturar a ostatges més “valuosos“.
“Shadow dancer” un thriller sobre l’IRA
Sent una nena, Colette experimenta de primera mà les sagnants conseqüències del conflicte a Irlanda del Nord al morir el seu germà petit víctima de les forces de seguretat britàniques. Diversos anys després Colette és mare soltera i igual que la resta dels seus germans està afiliada a la causa republicana irlandesa col•laborant amb l’IRA. Quan és arrestada després d’un atemptat fallit en el metre de Londres, un agent del servei secret britànic li ofereix dos úniques alternatives: perdre-ho tot, incloent al seu fill i anar a la pressió amb una pena de més de 25 anys, o tornar a Belfast i delatar a la seva pròpia família amb el risc de mort que això comporta.
Dirigida per James Marsh, “Shadow dancer” que es presenta fora de competició. tracta de nou el tema del conflicte de l’IRA. Un film fred, un thriller meticulós on no tot és el que sempre i que depara a l’espectador alguna que altra sorpresa. Amb un mesurat Clive Owen que interpreta “un agent secret en conflicte, amb els meus superiors i amb la meva missió”, al film li costa una mica agafar-li el ritme i entrar-hi, però un cop a dins sap mantenir prou bé l’atenció de l’espectador.
Envía una resposta