Edicions La Cúpula acaba de publicar “Reencuentro”, un còmic ric en empatia, escepticisme i molta “mala llet” obra de Pascal Girard. Nascut a Jonquière (Saguenay/Quebec) l’any 1981 Pascal va començar dibuixant el personatge Monsier P en diversos fanzines abans de publicar “Dans un Cruchon” i “Nicolas”, amb les que va guanyar el Premi Réal-Filllion l’any 2007. L’any passat La Cúpula publicava “Valentin”, la seva obra en col·laboració amb Yves Pelletier. Però “Reencuentro” és tot Pascal, i a ell ens hem dirigit per parlar-ne.
En primer lloc, voldríem felicitar-te pel teu excel·lent treball “Reencuentro” i agrair-te el temps que ens dispenses. Aquí no coneixem gaires coses sobre tu, un jove talent canadenc. A LaFinestraDigital.com voldríem saber una mica més sobre el què s’amaga darrera de l’home i del seu treball.
Vas començar a dibuixar a les llibretes de classe… vas ser un bon estudiant?
Sí, més o menys. Sempre treia bones notes. L’escola em va semblar força fàcil.
Podries explicar-nos alguna anècdota al voltant dels teus dibuixos escolars?
Hummm… fa molt de temps. Realment, no tinc cap anècdota gaire precisa. Haig de reconèixer que els meus dibuixos d’aquesta època (d’adolescent) eren força estúpids… No tenien gaire interès.
Què pensaven els teus pares del teu amor pels dibuixos?
Sempre ha estat relativament reservat. De fet, crec que ni sabien que jo dibuixava. Dibuixava per a mi. I encara avui, rarament ensenyo els meus dibuixos als altres.
D’on et ve la inspiració pels teus dibuixos?
De la gent que m’envolta. De les interaccions socials que observo cada dia. Agafo notes i construeixo les meves històries al voltant d’aquestes notes.
Tens algun autor de referència?
Ara mateix estic llegint Erving Goffman (1922-82), un sociòleg que va néixer a Alberta, Canadà. És fascinant i molt divertit de llegir. Sento que es convertirà ràpidament en un dels meus preferits. Sinó, en l’àmbit dels còmics, Charles Schulz és la meva referència.
Quin és el teu personatge més estimat?
De fet, no tinc autèntics personatges. Quan acabo un llibre, ja no penso més en els seus personatges.
Com veus el dibuix, com un treball o com un hobby ben pagat?
M’agrada dibuixar. És un plaer. A vegades és un “treball” (quan signo un contracte, per exemple). Però, en general, sempre és per divertir-me. Em passo el temps dibuixant en una llibreta i aquest material no em fa guanyar res.
En el teu darrer treball “Reencuentro”, el personatge principal es diu com tu. On s’acaba la realitat i on comença la ficció?
És molt difícil separar allò que és real d’allò que és fals. Crec que hi ha una mica de realitat i de ficció a totes les pàgines d’un llibre. He construït aquesta història gràcies a les meves notes, però, per fer-ne una comèdia, invento, modifico, transformo, amplifico, etc. A més, he utilitzat molt els meus defectes. No sóc tan “especial” com el Pascal del llibre.
Segons tu, Pascal el protagonista, és un guanyador o un perdedor?
Crec que és un guanyador. Almenys, treballa dur per ser-ho, cosa que ja està prou bé. Simplement, és extremadament maldestre quan ha d’interactuar amb els altres.
Quins són els teus nous projectes?
Des de Reencuentro, estic una mica bloquejat. He començat alguns llibres, però els he abandonat per una raó o una altra. Diguem que estic en una fase de pausa. Segurament començaré alguna cosa ben aviat… Però continuo dibuixant, he signat alguns contractes per fer il·lustracions, etc…
Per acabar, voldríem demanar-te quina és la pregunta que no t’han fet mai i que creus que hauríem d’incloure en aquest qüestionari.
“Has utilitzat mai els teus dibuixos per lligar?”. Resposta: Sí! Dues vegades! La primera vegada va ser en un Saló del llibre, quan vaig dedicar un llibre a una noia molt bonica. I en una altra ocasió, vaig dibuixar un còmic per una altra noia… que avui és la meva promesa. Haha!
[Traducció al català: Montserrat Emperador. – Veure original en francès]
Envía una resposta