DocsBarcelona 2012

Llargues cues i entrades esgotades en l’edició d’enguany del DocsBarcelona, que entre el 31 de gener i el passat 5 de febrer va projectar 26 films distribuïts entre les seves diverses seccions i que va comptar, gairebé en totes les projeccions, amb la presència del seus creadors.

Un gran èxit per un DocsBarcelona en una edició especial, ja que celebrava el seu 15è aniversari. I ho feia creant l’etiqueta “Best of Fest” que acompanyava una selecció de films provinents de 5 convidats d’excepció a la seva festa, festivals internacionals de cinema de referència com el San Sebastian Internacional Film Festival (María y Yo), l’Internacional Documentary Film Festival Amsterdam (Ithemba), It’s All True Internacional Documentary Film Festival/ É Tudo Verdade (¡Vivan las Antípodas!), Tribeca Film Festival (Give Up Tomorrow) i Sheffield Doc/Fest (Phnom Penh Lullaby).  Una bona forma d’assegurar-se l’èxit.

També van ser novetat els nous emplaçaments aconseguits en aquest DocsBarcelona 2012, com el CCCB, l’Auditori de la Pedrera de CatalunyaCaixa, el Palau de la Música Catalana i els Cinemes Renoir Floridablanca. Uns emplaçaments considerats estratègics per una millor difusió i que finalment han aconseguit després de llargues negociacions amb les entitats pertinents.

La secció oficial d’aquest 2012 ha apostat fort per treballs fílmics internacional com ¡Vivan las Antípodas! de Victor Kossakovsky, El Huaso de Carlo Guillermo Proto, Ithemba d’Elionor Burkett i Errol Webber, At Night they Dance de Isabelle Lavigne i Stéphane Thibault, Phnom Penh Lullaby de Pael Kloc o The Collaborator and His Family de Ruthie Shatz i Adi Barash, que tenen una clara vocació de denúncia social, i en els quals impera una aura clarament dramàtica. Bons treballs que mereixen especial distinció i dels que us parlarem en detall tot seguit. Una selecció molt ben acompanyada per un bon grapat de seccions paralel·les, com la Finisterrae, de treballs amb un caliu més extrem, entre la formalitat i el risc, DocsAffairs fronterer entre el periodisme d’investigació i documental, Doc! Doc! Doc!, que encapçala les propostes més fresques dels directors novells, 7-11 i 12-16 , la secció infantil i juvenil, Xtra, amb els U2 i Franco com a protagonistes antípodes, a banda de les interessants Master Classes de la ma d’experimentats documentalistes com Victor Kossakovsky, Michael Collins o Marty Syjuco entre d’altres.

¡Vivan las Antípodas!

Potser el documental més fascinant dels vistos en el DocsBarcelona 2012, ¡Vivan las Antípodas!, un espectacular retrat sobre els forts contrastos existents entre regions oposades del planeta. El seu enginy no te parangó. Victor Kossakovsky, l’autor, aconsegueix controlar tècnicament allò imprevist en una imaginativa obra d’art, una combinació de plànols de càmera, so i muntatge més que curiosos i uns efectes que la fan única i especial. Imatges que evoquen els sentits d’un espectador que irremeiablement quedarà bocabadat pels increïbles plans que Kossakowky és capaç d’aconseguir. Un dels documentals més vistos DocsBarcelona 2012, amb entrades exhaurides per totes les seves sessions, i mereixedor d’una menció especial per part del jurat del festival. Altament recomanable.

El Huaso

Rodat amb correcció i amb cert gust ‘ianqui’, El Huaso és un curiós documental ple de confessions d’un pare de família vist a través de la mirada d’un dels seus fills (Carlo Guillermo Proto), en el que queda de manifest la lluita de la seva família, plena de sentiments convergents de desesperació, en un intent de comprensió mútua. El film es centra en Gustavo, un xilè que resideix amb la seva família al Canadà. Per ell cada dia és una lluita contra la seva pròpia ment, i es que la seva tendència a la depressió i l’ansietat el porten a pensar constantment en el suïcidi com a manera factible de lliurar-se de l’Alzheimer, una infermetat que creu tenir per herència familiar. Més que de l’Alzheimer, aquest és un retrat d’un home, del seu embolic mental i de com aquest afecta aquells que se l’estimen.

IThemba (Hope)

Escollit per inaugurar el festival, iThemba ens porta la història dels Liyana, un grup de música amb dues peculiaritats difícils de conciliar: és un grup de Zimbabwe i està format per joves discapacitats. Uns dels documentals més interessants de l’edició d’enguany en el que és parla de les dificultats afegides de ser discapacitat en Àfrica, on aquests generalment són vistos com a gent maleïda, però també de la situació d’un país on resulta gairebé impossible cultivar l’esperança a la que fa referència el títol. Un dels principals motors és indiscutiblement la seva colla protagonista, dotats d’un força, carisma i sentit de l’humor que de seguida connecta amb un espectador que pràcticament deixa en segon terme la seva condició de discapacitats. “Vaig demanar a Déu que em fes milionari i m’ho ha concedit”, bromeja uns dels protagonistes fent referència a la increïble inflació que pateix el seu país. “Aviat haurem d’anar amb un carret de la compra ple de diners per comprar una barra de pa”. Els autors d’iThemba coneixien molt bé la història dels Liyana, el seu curt documental guardonat amb un Oscar Músic by Prudence, comptava com a protagonista amb un dels seus membres. iThemba és també El Documental del Mes d’aquest febrer, així que no teniu excuses per no veure’l.

La Nuit, Elles Dansent (At Night, They Dance)

Sobtadament, el documental d’Isabel Lavigne i Stephane Thibault es va alçar amb el premi a la “Millor Pel·lícula”. La decisió del jurat del DocsBarcelona va quedar condicionada per la força dramàtica dels seus personatges i per les contradiccions entre tradició i supervivència que és plantegen en la pel·lícula. At Night, They Dance és un retrat sobre la vida al Cairo, dura i plena de perills. La historia gira al voltant d’una família que durant generacions s’ha dedicat a guanyar-se la vida ballant. Això no seria un problema si no fos pels perills que aquesta activitat comporta a la seva terra. Tot i que segons el nostre parer no és la millor peça de les vistes al festival s’ha de reconèixer la seva capacitat per transmetre l’angoixa i sordidesa en la que semblen viure els seus protagonistes, a través d’un muntatge auster però alhora asfixiant, en el que la música es torna soroll i l’art del ball en mecànica bàsica. Destaca també el personatge de “La matriarca”, mig gàngster mig màrtir, amb la seva característica forma d’afrontar la vida a la tremenda. I no és per menys, ja que tirar endavant a la seva peculiar i nombrosa família no es cosa fàcil.

Phnom Penh Lullaby

La sorpresa del DocsBarcelona. Phnom Penh Lullaby ben podria ser una pel·lícula de ficció dirigida per una impossible col·laboració entre Wes Anderson i John Cassavetes. Un documental on tot el pes recau en els seus personatges, protagonistes d’una història que sembla no anar a enlloc. L’Ilan -que en la nostra imaginària adaptació estaria interpretat per Steve Carell- és un Israelià que es guanya la vida tirant les cartes del Tarot, i la Saran, cambotjana, és mare d’una filla d’en Ilan i de no se quantes més d’altres relacions anteriors. Una història d’amor on l’amor no hi raja gaire, i en el que l’idioma és només una de les múltiples barreres que separen dos mons molt diferents que viuen en eclipse. Una història plena de desconfiances, tradicions i contradiccions, emmarcada en un escenari tan depriment com els seus protagonistes, Phnom Penh a Cambodja. Un escenari retratat de forma fallida per Pawel Kloc però imprescindible per recrear l’altre retrat, el de l’Ilan i la Saran. Frases com “You boom-boom me, no pay, why no marry?” en boca de la Saran o escenes com la de la baralla en el passadís o aquella en la que Saran li recrimina a l’Ilan que ni fumi ni begui ni la “boom-boom” tant com el seu ex, semblen pròpies d’un film mereixedor de l’Oscar al Millor Guió Original.

The Collaborator and His Family (Rechokim)

Bon treball el de Ruthue Shatz i Adi Barash, que ens posen en la pell de la família palestina El-Akels, exiliats a Israel en busca d’asil després de ser tractats de traïdors pels seu govern degut a la col·laboració del cap de família amb els serveis de seguretat israelians durant vint anys. Durant dos anys i mig mostraran una paciència infinita i un esperit de lluita sense precedents per aconseguir la ciutadania tot i que sovint la unitat família perilla per l’assetjament de la policia, que els amenaça amb deportar-los en un intent de “reclutar” també als fills per la seva causa. The Collaborator and his Family resulta tota una lliçó sobre com les nostres decisions ens poden afectar en un futur però també, com amb esperança i persistència es poden aconseguir fins i tot les fites més difícils. Tot explicat amb una narrativa pròpia d’un thriller polític, i un gran retrat de personatges als que se’ns permet veure evolucionar, no sempre en direccions desitjables, però sempre amb la família present en l’equació.

DocsAffairs

De la secció dedicada als “documentals de temàtica permanent i actual al mateix temps” destaquem, per la seva voluntat de manifest històric i social, el treball de Elyes Baccar, Rouge Parole, un calidoscopi de peces no precisament maques que ens dona una visió des de dins de la Revolució Arab iniciada a Tunísia l’any passat. També cal destacar Give Up Tomorrow, el documental de Michael Collins sobre el cas de Paco Larrañaga, que es va endur el premi TV3 Drets Humans i que va comptar amb un gran èxit de públic. Give Up Tomorrow aconsegueix no només explicar magistralment més de deu anys d’un procés tan interessant com absurdament desenvolupat, sinó també transmetre el drama (de vegades el terror) patit per la família Larrañaga en el seva èpica lluita per demostrar l’innocència de Paco i pel seu alliberament. Un cas encara obert que reclama la col·laboració de tothom sota el lema “Free Paco Now”. Nosaltres i molt del públic del DocsBarcelona ja hem signat la petició per l’alliberament de Paco. Vosaltres podeu fer el mateix a FreePacoNow.com.

Doc!Doc!Doc!

Doc!Doc!Doc!… és el soroll d’aquells que piquen a la porta demanant pas en el món del documental. Mirades novells i per tant curioses i de vegades sorprenents. Set van ser les peces seleccionades i dues les que van aclaparar la nostra atenció. Per una banda Fills de Samsó, en la que Eloy Dominguez explica la seva odissea personal alhora de fer front als interrogants “capil·lars” que les clarianes del seu cap li provoquen. Un documental fresc i amb un encertat sentit de l’humor que es va emetre al Taller.doc de TV3 i més recentment també a Btv, i que podeu veure a través de TV3alacarta. L’altra proposta en arriba de la ma d’Èric Motjer, que ens fa un retrat íntim i personal sobre l’home que hi ha rere la figura del controvertit Jimmy Jump. Ens referim a en Jaume Marquet, famós pels seus salts als camps de futbol i al festival d’eurovisió. Minut de Glòria resulta del tot fascinant, tècnicament admirable i consubstancial.

Xtra

Com en qualsevol altre camp allò extra és el que afegeix valor a un producte. En aquest cas el valor ve afegit per l’aplegament de personalitats i creadors molt rellevants dins el món documental en una sèrie de “Classes Magistrals” que, com ja hem dit, van ser tot un èxit, i també per la inclusió de documentals com el de U2. From The Sky Down, una aposta segura, o El Cine de Paco, un tresor que combina imatges del No-Do amb d’altres d’inèdites per mostrar la subtilesa de la censura i la manipulació del règim. Una imatge bidimensional de “l’Espanya de Francisco Franco” que es podrà veure per TV3 el proper dimecres dia 15 de febrer a les 23.10h.

Directors dels Docs

Però un dels majors valors afegits que presenta el DocsBarcelona és la possibilitat única que ens ofereix de poder parlar amb els autors de cada documental desprès de cada projecció. Vet aquí el nostre vídeo resum d’aquestes trobades. Un punt i a part des de LaFinestraDigital.com que espera ja amb ganes la 16a edició del DocsBarcelona.

Comparteix...

Twitter

Facebook

0

Email

Google

Pinterest

0

Print