Hausson, l’il·lusionista i codirector del Teatre Espai Escènic Brossa de Barcelona, presenta un espectacle de màgia sobri i elegant, allunyat de l’aparatositat característica dels mags contemporanis. “Piso de charol” ret homenatge als musicals de Hollywood dels anys 30, alhora que rescata l’esperit d’evasió que, després del crack de 1929, alguns col·lectius artístics nord-americans adoptaren enmig d’un ambient de penúria i ansietat.
Les coreografies dels musicals del director Busby Berkely i la música del compositor i pianista de jazz Duke Ellington són el fil conductor d’aquest espectacle de màgia, alhora que serveixen per contextualitzar el to naïf que l’envolta. La funció arrenca amb la reflexió d’Orson Welles –locutada per Josep Mª Pou— on s’evidencia la gran diferència entre els trucs de màgia al cinema i al teatre: el diferit front al directe. Fer aparèixer un colom a una pel·lícula no té res a veure amb fer-lo aparèixer a un teatre amb els ulls del públic seguint l’escena pas a pas. D’alguna manera Piso de charol contribueix a engrandir l’existència d’aquesta diferència, servint-se d’un imaginari recognoscible per l’espectador –creat al cinema– per dotar l’espectacle teatral d’una ambientació que el justifiqui.
La funció es composa per trucs de màgia que l’il·lusionista català Hausson escenifica amb un to d’ingenuïtat molt encertat. L’acompanya Vanessa Torres jugant el paper de l’eterna ajudant de mag, que proveeix de material al mag i participa d’alguns dels trucs. Fins i tot arriba a tenir petites aparicions còmiques que, tot i que ho tenen tot per resultar integrades dins l’espectacle, semblen una mica forçades.
Hausson es converteix en el conductor d’un espectacle homenatge a la màgia que va fascinar a generacions d’espectadors en el passat. No obstant això, sembla pertinent assenyalar que els espectadors d’avui en dia, educats –o maleducats– visualment en excés, són menys impressionables amb monedes que surten de darrere de l’orella o amb càlculs matemàtics fets amb una calculadora per algú del públic. Tot i així, cal destacar l’elegància i el saber estar que l’il•lusionista mostra a sobre de l’escenari. La seva actitud desprèn una màgia especial que traspassa la seva condició de mag. Hausson, amb el seu somriure i la seva simpàtica ingenuïtat, transmet al públic la passió pel què fa.
Es pot veure a: La Seca Espai Brossa
Intèrprets: Hausson, Vanessa Torres
Envía una resposta