Bruce J. Hawker

2012-02-09

10Valoració

El llop de mar

L’editorial Ponent Mon publica un tom recopilatori en edició de luxe amb la totalitat de les aventures marines de “Bruce J. Hawker”, un autèntic clàssic del còmic europeu, escrit i il·lustrat pel gran William Vance, que val la pena (re)descobrir.

Com tants altres creadors del còmic franc-belga, l’il·lustrador i guionista William Vance va treballar sense descans, des dels anys seixanta, en diverses sèries de còmic realista d’aventures, destinades a reviure i modernitzar, amb la seva concepció “cinematogràfica” de la vinyeta, les produccions del Hollywood clàssic. Així, al llarg dels anys, Vance va freqüentar gèneres com el western (des de l’inicial “Ringo” al cèlebre “Blueberry”), el suspens (la sèrie d’espies “Bruno Brazil” i també la més famosa “XIII”, una recargolada saga escrita per Jean Van Hamme, que guarda certes similituds amb la sèrie de novel·les i pel·lícules dedicada a l’amnèsic Bourne), la ciència-ficció (“Bob Morane”), les aventures medievals (“Ramiro”) i, com no, les aventures navals (“Bruce J. Hawker”), fins que la malaltia de Parkinson el va obligar a retirar-se en 2010.

De tota la seva producció, Vance sempre va tenir en la més gran estima la saga dedicada precisament a Bruce J. Hawker, un jove oficial londinenc de la Royal Navy que, en 1800, rep una missió pràcticament suïcida de l’Almirallat britànic: escortar un comboi que transporta una desconeguda “arma secreta”. I, encara que les aventures marines ja feia temps que no vivien el seu moment de major popularitat, des dels anys setanta a mitjans dels noranta, Vance es va lliurar a la tasca desmesurada, gairebé diria èpica, de dibuixar i escriure (els últims episodis en col·laboració amb A. P. Duchâteau) els set esplèndids àlbums que componen la sèrie completa de Hawker. Com en les novel·les de C. S. Forester dedicades a l’oficial de la Marina Horatio Hornblower, o les més recents de Patrick O’Brian protagonitzades pel capità Jack Autrey, en la saga de Hawker sorprèn el talent amb el qual es reprèn l’esperit dels clàssics d’aventures, el domini absolut de l’argot marí, la prolixa feina de documentació (que el va portar a donar informació tècnica sobre navegació en algun vistós apèndix al relat, aquí feliçment inclòs) i el sentit èpic dels més grans narradors. A les seves pàgines s’“escolta” el rumor de l’onatge i els crits de la tripulació, s’olora la sal de la mar i es gaudeix del moviment del vaixell solcant les ones en plànol panoràmic, com abans ja ocorregués a les pàgines de Joseph Conrad, de Jack London, del Rudyard Kipling de “Capitans intrèpids”, de l’Edgar Allan Poe de “La narració d’Arthur Gordon Pym”, de Herman Melville o de Robert Louis Stevenson.

Els tres primers àlbums són una autèntica meravella en continuïtat -si m’ho permeten, un petit clàssic de les aventures marines de tots els temps- en la qual el portentós dibuix reflecteix influències dels pintors acadèmics britànics (de Mark R. Myers a T. Whitecombe) barrejades amb tocs del pre-impressionisme de J.M.W. Turner. La bellesa de la boira, el vent a les veles, el mar embravit, els núvols confonent-se amb la pólvora, les gavines sobrevolant les costes gallegues contrasten amb els treballats rostres de soldats i mariners, amb els tenebrosos passadissos que porten als cellers del vaixell, amb els luxosos salons londinencs i també amb la bellesa salvatge de les dones que Vance dibuixa amb la devoció d’un Milo Manara. A partir del quart àlbum, el llop de mar, encara jove però amb el cabell blanc, explora també altres àmbits perillosos a terra ferma, especialment en la sèrie dedicada a “Los verdugos de la noche”, una peça mestra l’argument de la qual recorda al Stevenson amant dels complots i les societats secretes d’“El club dels suïcides”.

Per totes aquestes raons val la pena aplaudir aquesta impecable edició de Ponent Mon, irreprotxable en la seva qualitat, sens dubte a l’altura de les grans edicions franceses. L’editorial, obstinada a difondre al nostre país nous clàssics del còmic com aquest o com els euro-westerns “Jerry Spring” del gran Jijé o “Lester Cockney” de Franz, continuarà aquesta tasca al març amb la publicació d’un altre dels imprescindibles, les aventures del pilot aeri “Buck Danny” de Hubinon i Charlier. Chapeau!