La lengua de las corbatas
6Valoració

Los Afinados i el Théâtre Organic presenten aquest espectacle allunyat dels patrons als que estem acostumats. A través d’un estil no naturalista porten l’exageració gestual i de situació fins a l’extrem més surrealista.

Tres candidats a un lloc de treball. Un espai diàfan on predomina el blanc i la llum clara. La música ambient a la sala es repeteix subtilment. Sempre sona el mateix, fins a la extenuació. Ens trobem davant d’una comèdia de situació que busca el riure a través de les diferents accions que s’hi van succeint. Això, juntament amb la interpretació dels personatges transformen situacions tràgiques en hilarants. Sergi Estebanell i Pablo Contestabile acompanyen el gran talant interpretatiu de Judit Martin. La seva bis còmica li permet jugar com ningú en cadascun dels seus moviments i en cadascuna de les seves interjeccions. I la música segueix sonant però no els criden. I a poc a poc els límits humans es van posant en joc. L’espera, barrejada amb l’estat nerviós i tens dels aspirants, provoca diferents crisis que elaboraran un còctel explosiu de decadència i desinhibició. Fins a on estem disposats a aguantar? Per què? Són preguntes que queden a l’aire.

Amb tot plegat observem un teatre amb una estructura i patrons apartats de l’ortodòxia. I és per això que la seva escriptura se centra en col·locar els actors davant dels conflictes per a transformar la tragèdia en comèdia. Així doncs, més que una obra argumental ens trobem davant d’una situació en la que els protagonistes hauran de respondre. Angoixes, contradiccions i projeccions que els conduiran als propis límits. A no entendre però a seguir fent. Perquè la roda segueix el seu camí absurd però inevitable. Perquè la pèrdua de la pròpia identitat sembla inherent a allò que volen fer de nosaltres. Perquè, d’alguna manera, ens estan dient que el control és en mans d’allò que creiem ser i no pas d’allò que som. Perquè acceptem la nostra vàlua en allò que ens demanen i amaguem el “jo” per no decebre. I encara que posin en joc la nostra felicitat no som capaços de prendre una altra direcció.

La lengua de las corbatas Teatre Tantarantana

Copyright: Los desafinados

Un teatre de l’exageració proper a  JacquesTatí, Jerôme Deschams i Roberto Benigni que dóna més importància al gest, la cinèsica i al llenguatge facial que no pas a la paraula. Un burlesc contemporani que presenta uns personatges “sobrepassats” malgrat la voluntat de voler fer les coses bé. Volen destacar, donar el millor de si, però les situacions excessives i el seu comportament extrem acaben traient el pitjor de cadascun. Dirigit per Sophie Gazel, ens apropem a un espectacle poc convencional però efectista. Una sensació d’abandonament i compassió envaeix el pati de butaques. Potser perquè una part d’aquests personatges viu dins nostre. I ens posa al límit. Fins on resistirem? I la pregunta més desesperançadora, per què? Tres candidats a un lloc de treball. Ara els coneixem una mica més. Sabem el que estan disposats a suportar. Algú marxarà? La dignitat juga la seva partida. Allò que perden pren diferents importàncies. I els límits es renoven. I la música deixa de sonar. Però ens és igual, quelcom a dins nostre no ens deixa marxar. Volem seguir fins al final. Fins al final.


Es pot veure a: Teatre Tantarantana
Text: Sophie Gazel
Intèrprets: Sergi Estebanell, Pablo Contestabile i Judit Martín.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies