Quatre amics desesperats per canviar de vida i deixar enrere totes les seves frustracions. Aquest és l’argument i el fons de “Vamos a por Guti”, la història de quatre treballadors d’una immobiliària que, durant l’època en què Guti encara militava amb samarreta blanca, decideixen segrestar al conegut jugador a fi de guanyar una milionària aposta d’internet.
Si, l’argument té un punt tant descabellat i sorprenent, i fa pensar que quan arribem al teatre ens trobarem una comèdia de quatre col·legues amb la conya de Guti de rerefons. Doncs no. Sí que hi ha comèdia en algunes situacions, però protagonitzada per quatre personatges força dramàtics i desesperats. Què els condueix, sinó, a dur a terme una acció tan desbaratada? Doncs precisament això, la desesperació. La desesperació de fugir de la frustració d’haver esdevingut un naufragi vital.
Els quatre personatges són un clar reflex dels individus que ens trobem cada dia pel carrer, sense somnis i gairebé sense aspiracions, atrapats en una situació personal a la que ni tan sols saben com han arribat. I segrestar Guti és l’excusa. L’excusa per deixar-nos entreveure quines són les seves veritables aspiracions, per què estan farts de la vida que porten, de treballar on treballen i es veuen totalment abocats a un futur que ni tan sols han triat.
La proposta de la Companyia Projecte Nisu és ben original. Es tracta d’un text breu, sense floritures i orientat a la preparació del segrest i a l’essència dels personatges. I res més. L’acció transcorre de manera ràpida i en els primers minuts de l’espectacle ja sabem quina és la intenció dels personatges. Paral·lelament a l’acció, cadascun dels personatges es reserva un monòleg en què ret comptes de la seva situació desesperada al públic. Ens expliquen els seus antecedents i el per què del seu fracàs vital.
El conjunt actoral força encertat. Els quatre intèrprets –Albert Pérez Hidalgo, Sergi Torrecilla, Xavier Torra i Nicolás Carbajal– donen vida a quatre personatges ben diferents. No en destaca cap per damunt dels altres perquè tot està previst des de l’equilibri. Ningú n’és més protagonista i s’aposta per una interpretació molt coral.
La posada en escena no té gran complicació. L’escenografia revela uns recursos limitats –però imaginatius!-. Al cap i a la fi, amb quatre duros també és possible fer teatre. El que compta és l’ambientació i situar a l’espectador en un moment i en l’estat d’ànim dels personatges. I si volem buscar simbolismes també els trobarem.
“Vamos a por Guti”resultarà interessant per a tots aquells que, fugint de reflexions profundes, tinguin interès en veure quatre personatges fugint de la mediocritat des del sentit de l’humor i amb algun que altre cop punyent a l’estòmac.
Es pot veure a: Teatre Gaudí
Text: Albert Boronat
Intèrprets: Albert Pérez Hidalgo, Sergi Torrecilla, Xavier Torra i Nicolás Carbajal.
